Editorial

Feliç 2014

7/1/2013 Per Nathalie Torres

Els auguris per al 2013 són tan malastrucs que les xarxes van a vessar de felicitacions per al 2014, en un bot de 12 mesos amb què es voldrien passar per alt 365 dies de patiment. No sembla que les coses vagen a millorar; no almenys fins a partir del tercer trimestre, segons la bola de cristall que consulta el ministre d'Economia del govern espanyol. I tanmateix, abans, bé que haurem de passar el primer i el segon trimestres, no és així?

Sense ànim d'aprofundir en la gravetat de la situació valenciana, cert és que les coses a casa nostra no van millor que enlloc, sinó que més aviat alguns problemes adquireixen magnituds obscenes, com ara la xifra que ha assolit, en els darrers dos anys, la destrucció empresarial: del total de l'Estat, el 21% de les empreses desaparegudes estaven registrades al País Valencià.

A pesar de la dedicació quasi exclusiva de Canal 9 a l'agenda de Fabra, els efectes narcotitzants que, en el seu dia, provocaven les cròniques campsistes, el diari del nostre president ja no té el mateix resultat en els espectadors: finalment, el desànim també s'ha apoderat dels sempre feliços, satisfets, panxacontents valencians! I tanmateix, el president no defalleix i duplica, triplica, multiplica esforços per a evitar-ne l'enfonsament total. L'última remodelació del Consell així ho dóna a entendre, en un darrer intent per demostrar a la ciutadania, que no l'ha votat, la seua capacitat de lideratge i l'encert de les seues mesures d'austericidi econòmic –convenientment acompanyades d'unes gotetes de lingüicidi, bé siga defensant-hi aferrissadament l'educació wertiana, bé siga esporgant la institució normativa.

I malgrat haver reivindicat la millora del finançament autonòmic amb veu tan baixeta i la boca tan menudeta que el so n'ha resultat gairebé inaudible, al carrer Gènova de Madrid pareix que tant el nostre president com el PPCV han anat perdent-hi capacitat d'influir i, a hores d'ara, no pinten fabra. Llàstima, doncs, que aquell mantra repetit fins a l'afonia pels populars valencians sobre el maltractament que patíem a mans dels governs socialistes de Madrid ja no puga ser pronunciat tampoc com a excusa per a tapar les vergonyes d'una gestió que, cas judicial rere cas judicial, es revela en la línia justeta que separa la indecència de l'administració exercida a dreta llei.

Dos anys té el nostre honorable per a fer valdre la seua persona en un govern i en un partit que, fins ara, no s'ha tret dels dits. I dos anys té el PP per a intentar recuperar la confiança que tan cegament li han fet al llarg de més de cinc lustres la majoria de valencians. Perquè, si es confirmen les prediccions de l'oracle que visiten els partits de l'oposició, 2014 serà l'últim any de govern popular. Ells, com molts altres ciutadans, deuen ser dels qui pensen que potser tampoc estaria tan malament anar practicant el salt de perxa per a situar-se, en un tirabuixó infal·lible, al desembre de 2014. Fum, fum, fum!

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l'ACV Tirant lo Blanc i de la Fundació Nexe



Tags: política valenciana, economia valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca