Opinió

Una administració de justícia de peatge

3/12/2012 Per Ferran Puchades

El passat 21 de novembre del 2012 el Butlletí Oficial de l’Estat publicava la nova llei de taxes en l’administració de justícia que reformula i actualitza la situació creada per l’anterior llei 53/02, que va reintroduir les taxes que havien desaparegut a finals dels vuitanta.

Novament el govern del Partit Popular, amb el ministre Ruiz Gallardón a l’avantguarda, han comés un nou atac als serveis públics en la línia de configurar-los com un servei residual al qual puguen accedir únicament aquells que tinguen capacitat econòmica suficient per a defensar els seus interessos. I ho fa com sempre, fent una utilització esbiaixada del llenguatge i una tergiversació de la realitat. Certament les taxes per a accedir a l’administració de justícia ja existien, però partien de la premissa que els seus subjectes passius eren les persones jurídiques, i quedaven exemptes aquelles entitats que tenien reconeguda la condició d’empresa de reduïdes dimensions i les que estaven exemptes de l’impost de societats. En definitiva, havien de suportar les taxes les empreses de dimensions importants, i restaven fora de la imposició les petites empreses i els autònoms.

El preàmbul de la nova llei de taxes defineix clarament quins són els arguments del govern per a ampliar els subjectes passius. Expressa que «el dret a la tutela efectiva no ha de ser confosa amb el dret a la justícia gratuïta. Es tracta de dues realitats jurídiques diferents». És evident per a qualsevol ciutadà que no són realitats correlatives, i ho és des del moment en què per a accedir a l’administració de justícia es requereix una determinada postulació. És a dir, en la majoria dels processos judicials sobretot en l’àmbit civil, es requereix estar representat per un procurador i dirigit per un lletrat. Per tant, l’accés a l’administració de justícia no és ni ha estat mai gratuït; el que ha estat gratuït és l’exercici dels drets dels ciutadans per mitjà dels mecanismes processals, dels quals és responsable l’administració per a garantir un funcionament legal i neutral per a dilucidar les controvèrsies plantejades.

El ministre addueix que les crítiques rebudes no són sinó una mostra de rebuig als canvis i a una presumpta modernització per part d’uns col·lectius que únicament defensen interessos corporatius i un sistema caduc. Curioses conclusions davant una unanimitat dels operadors jurídics: la judicatura, els secretaris judicials, els sindicats, els col·legis d’advocats i procuradors i els partits polítics, que no s’han caracteritzat precisament per la unitat ni per una visió comuna de la justícia durant els darrers trenta anys.

La nova llei de taxes definitivament configura una administració de justícia accessible únicament a les persones i corporacions amb suficient capacitat econòmica per a afrontar plets que es preveuen llargs i costosos; allunya el ciutadà mitjà i encara més les capes més vulnerables del dret de reclamar els seus drets; considera l’administració de justícia com un element residual de l’organització social enfront d'hipotètics acords extrajudicials, inviables atesa la desigualtat de les parts; i contribueix a privatitzar la resolució de conflictes en lloc de facilitar escenaris de neutralitat i eficàcia.

Però no patiu, ara també privatitzaran el matrimoni civil, que quedarà en mans dels notaris, i el registre civil, que anirà a parar a mans dels registradors de la propietat. I tot això no impedeix el dret constitucional a la tutela judicial efectiva…; encara acabaran creient-s’ho.

Ferran Puchades
Secretari judicial



Tags: justícia.



Ferran Puchades

Tags: justícia.



Articles de Ferran Puchades

5/11/2012
L'esclat de la bombolla dels desnonaments

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca