Premsa

'El tren de la costa', per Enric Juliana

16/11/2012
Publicat en La Vanguardia, 16/12/2012

L'elogi del corredor mediterrani ha esdevingut el nou ritual dels polítics espanyols de visita a Catalunya, com en el seu moment ho van ser la barretina i el porró de Pío Cabanillas, simpàtic i sagaç ministre d'Informació i Turisme del govern de Carlos Arias Navarro el 1974. 

El corredor mediterrani ve a substituir la tradicional frase de Josep Pla (el vell Pla que a la cèlebre entrevista amb Joaquín Soler Serrano a TVE encén el cigarret i diu: "Jo no crec en la profunditat; el més profund que té l'home és la seva superfície"). L'eix mediterrani comença a ser tan decoratiu com un vers de mossèn Cinto o una apel·lació al seny. (L'altre dia m'ho va dir un senyor a Madrid: "Espero que els catalans recuperin aviat el seni"). 

El tren de mercaderies de la costa s'està transformant en un intel·ligent reclam -"torneu, torneu, que us donarem una mica la raó"-, en contrast amb les veus ofeses que han optat per l'insult: nazis, feixistes, bojos, totalitaris... (Ahir José Bono es va apuntar de seguida als nazis catalanistes, a veure si pot enfonsar de manera definitiva el PSC, un dels somnis de la seva vida).

El corredor mediterrani és el nou mainstream. El defensa Alfredo Pérez Rubalcaba en un acte de Pere Navarro a Tarragona i la ministra de Foment, Ana Pastor, assegura en un fòrum del diari La Razón que és una "prioritat absoluta" del seu departament. Commoguts per tanta unanimitat, els geògrafs valencians que fa deu anys van ser els primers a parlar dels avantatges d'una potent articulació ferroviària del litoral mediterrani no poden evitar unes llàgrimes d'emoció. Han triomfat.

Rubalcaba s'ha pronunciat a Tarragona i la ministra Pastor ha parlat de "prioritat absoluta". Cal fixar aquestes paraules amb laca abans que se les endugui el vent. Cal esculpir-les abans que el 26 de novembre tornin els relativismes, ja que el PSOE i el PP treballen discretament al Parlament Europeu per al descarrilament del projecte. Un descarrilament sense soroll, mitjançant la inundació de les vies. Ofec en un mar de prioritats. Quan tot és prioritari, res no ho és. Corredors per a tothom. Els eurodiputats Inés Ayala (socialista) i Luis de Grandes (popular) han fet front comú a Brussel·les per trastocar les prioritats fixades pel comissari de Transports, Siim Kallas, en el pla d'infraestructures aprovat l'octubre del 2011 per la Comissió Europea.

Ayala i De Grandes pretenen reintroduir la denominada Travessia Central del Pirineu en la llista de prioritats, contra els criteris del liberal estonià Kallas, que va optar per un nombre limitat de projectes (que obtindrien més finançament de la UE), davant la tendència dels estats nacionals a considerar-ho tot prioritari perquè així no s'enfadi ningú. De fet, el comissari de Transports pretenia posar les línies principals de la política d'infraestructures sota l'autoritat de la Comissió, traient poder de decisió als estats nacionals.

Examinades totes les propostes, Kallas i els seus col·laboradors van decidir que els dos corredors espanyols que mereixen suport europeu per agilitar i abaratir el transport de mercaderies al continent són aquells que discorren pels passos naturals del País Basc i Catalunya. Corredor atlàntic i corredor mediterrani. Es desestimava així la perforació d'un supertúnel al Pirineu central, perquè es va considerar que una obra d'enginyeria d'aquesta envergadura és fora de l'actual registre europeu. França no vol aquest túnel -el PP i el PSOE ho saben de fa temps- i Alemanya no vol pagar més infraestructures faraòniques al sud d'Europa. Angela Merkel ho acaba de repetir en la seva recent visita a Lisboa: "Hem gastat massa en infraestructures, en lloc d'invertir en la modernització de les petites i mitjanes empreses". 

Cánovas i Sagasta, Sagasta i Cánovas, tanmateix, continuen somiant amb tuneladores gegantines al Pirineu, ja que la tuneladora és un dels símbols del model econòmic espanyol ara embarrancat. La gran coalició entre l'enginyeria, l'obra pública i els fons europeus. Marca Espanya.

El PP i el PSOE busquen a Brussel·les la pervivència del negoci de la perforació a gran escala, atenen els seus interessos electorals més immediats a l'Aragó -sense atrevir-se a canviar de discurs i defensar que Saragossa pot ser un important nòdul logístic entre l'eix atlàntic i el mediterrani-, i sobretot intenten una maniobra política de llarg abast: evitar que les connexions d'Espanya amb Europa que poden definir un rellançament econòmic basat en la logística, els ports i la indústria, passi exclusivament per Euskadi i Catalunya. Aquesta lògica no és nova. Ja la va aplicar el Govern Aznar el 2003, excloent el corredor mediterrani de la primera llista europea de prioritats. Fa temps que la independència de Catalunya és una variable operativa a Madrid, 

Tot això dóna més importància als pronunciaments de Rubalcaba i la ministra Pastor. Del corredor mediterrani amb prou feines hi ha col·locades quatre travesses, però, carai, cal veure com es mou el tren de la història.



Tags: infraestructures, corredor mediterrani.



Tags: infraestructures, corredor mediterrani.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca