Editorial

Ni Halloween ni Tots Sants: el Dia de les Ànimes

6/11/2012 Per Nathalie Torres

Les xarxes socials han bullit aquests últims dies per la celebració del Halloween més hollywoodià. La paradoxa de la globalitat ens duu a abominar segons quins costums que considerem no solament aliens, sinó sobretot invasius, alhora que anem, de pressa i corrents, a comprar una disfressa horripilant no siga cas que les nostres criatures se senten desplaçades en una festa tan popular i arrelada en l’imaginari infantil. Els qui hem crescut acudint l’1 de novembre al cementeri, a fer-hi la visita, contemplem amb una certa perplexitat com aquesta mena de silur de les tradicions desplaça, tal com un depredador, les flors i els actes religiosos per la cercavila terrorífica al crit de trick or treat.

Al País Valencià, la celebració de la festa va començar, però, setmanes abans de l’1 de novembre. Al ple de les Corts, en una mena de sessió espiritista, es va ressuscitar el vell fantasma de l’anticatalanisme. El grup majoritari de les Corts, el mateix que ens governa, va tornar a invocar la fòbia contra els catalans amb la confiança —sembla que cada vegada més feble— de mantindre l’hegemonia social que l’ha mantingut en el poder al llarg dels darrers cinc llustres i escaig, i l’esperança –sembla que cada vegada més tènue– de conservar la majoria electoral sobre la qual ha edificat les seues polítiques terrorífiques i devastadores.

El PP valencià contraataca en veure que el poder absolut, exercit durant tant de temps, ha iniciat la davallada pel precipici. I en el seu declivi, la manca d’arguments per a defensar tot allò indefensable, l’obliga a tirar mà de manual i a recórrer al seu particular boc expiatori: Catalunya. No pot argumentar per què no es rebel·la contra els pressupostos de l’Estat, mesquins amb les necessitats dels valencians, com tampoc no pot justificar l’essència mateixa dels pressupostos propis, que tornen a retallar, per exemple, en polítiques actives d’ocupació; o que deixen, definitivament, les persones dependents i amb discapacitats i els sectors socials més vulnerables abandonats a la seua sort. Simplement, no troba solució —o no es preocupa per trobar-la— a la xacra que ens ha deixat la crisi en terres valencianes: la pobresa, la falta absoluta de les coses més bàsiques i necessàries per a viure, que afecta ja el 20,10% de la població valenciana.

Mentre vora un milió de persones viuen sota el llindar de la pobresa, el partit que ens governa recupera la demonització i la catalanofòbia com a estratègies electorals. Qualsevol referència a Catalunya, qualsevol reminiscència del País Valencià són motius més que suficients per a perdre el temps en votacions parlamentàries que augmenten, encara més, la distància entre una determinada classe política i les persones que, cada dia, la passen magra.

En la dicotomia Halloween/Tots Sants hem perdut de vista el tercer element en discòrdia, el que possiblement uneix, en una mateixa commemoració, el record als morts: el Dia de les Ànimes. En la nostra tradició, el dia 2 de novembre els llauradors sembraven les faves i les criatures cantaven: «Calces negres/ calces blanques/corre, corre que t’alcance!». L’any que ve potser ni tan sols caldrà traure fantasmes dels baguls; en tindrem prou amb totes les ànimes víctimes d’una gestió erràtica que hem d’agrair, com tantes altres coses, al Partit Popular valencià.



Tags: política valenciana.



Nathalie Torres

Tags: política valenciana.



Articles de Nathalie Torres

24/9/2015
No és un adéu...

26/6/2015
Valencianisme, prosperitat i democràcia per a un país nou

8/6/2015
El valencianisme progressista: l’empoderament autocentrat

21/4/2015
Cinc anys d’idees per a la societat valenciana del futur

12/3/2015
Masculí plural versus femení singular

20/2/2015
La ‘nova’ política

16/1/2015
¿I la llengua?

5/12/2014
Trencar el silenci

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca