Opinió

Un fracàs col·lectiu

6/11/2012 Per Vicent Flor

Només cal donar una ullada als principals indicadors socials per a veure que els valencians tenim uns números sensiblement pitjors que la mitjana de l’Europa occidental i, encara més greu, inferiors a la mitjana de l’Estat espanyol: disposem d'una riquesa per habitant inferior a l’espanyola, els salaris són més baixos que els espanyols, comptem amb menys llits hospitalaris per ciutadà i un llarg etcètera. Els discursos triomfalistes dels governs d’Eduardo Zaplana, de José Luis Olivas, de Francisco Camps i, més moderat per aquesta terrible crisi, d’Alberto Fabra eren una gran mentida. Quina tropa, per cert! Algun dia s’haurà d’escriure un llibre que analitze aquesta colla d’«estadistes» que hem tingut al capdavant de la Generalitat. Joan Lerma inclòs.

I amb la crisi la situació ha empitjorat notòriament. Nosaltres, els valencians, estem patint la crisi de valent. No vull avorrir ningú amb dades, però fixem-nos, per exemple, en les xifres de l’atur. El País Valencià té (tercer trimestre de l’EPA) un brutal percentatge del 28,1% de desocupats, tres punts per damunt de la mitjana espanyola. Si ho comparem amb la Comunidad de Madrid (18,56%), patim la desocupació quasi deu punts més. En l’atur femení la cosa està pràcticament igual: un 28,4% de valencianes estan aturades enfront del 18,32% de madrilenyes. Tot plegat, malgrat que la població valenciana és inferior a la madrilenya (en quasi 1,4 milions de persones), els superem en nombre absolut de desocupats en més de 75.000. ¿Casualitat? Doncs no, no és una casualitat. I el recurs a l’economia submergida no explica aquesta diferència abismal. Madrid vampiritza les energies i els recursos d’algunes «perifèries», singularment les de l’eix mediterrani. I té un potent aparell polític, burocràtic i mediàtic per a dissimular aquesta centrifugació descomunal.

Els més de 700.000 valencians desocupats són un drama majúscul i suposen un fracàs col·lectiu. ¿I de qui és la culpa? Dels governs d’Espanya, sense dubte. Són ells els que haurien d’haver promogut un model d’economia productiva i no tolerar haver esdevingut un dels estats més corruptes de l’Europa occidental. Però també és responsabilitat dels governs valencians, que han apostat per convertir-nos, quasi exclusivament, en cambrers i paletes per als europeus septentrionals. I també de la societat civil valenciana, si més no en part. No hem pogut sentir a penes crítiques dels empresaris fins fa unes poques setmanes (benvingudes siguen, tot i que massa tardanes). Tampoc els intel·lectuals, pensadors, professors universitaris i resta de tropa amb alt capital cultural, tret d’alguna excepció, no han (o no hem) estat a l’alçada. I el teixit associatiu, meritori, ha sigut molt feble perquè se sentira la seua veu.

700.000 persones al nostre país sense faena és un fracàs col·lectiu, insistisc. No es pot maquillar de cap de les maneres. Reconéixer-ho, tanmateix, no és un exercici de flagel·lació. Hauria de ser el punt d’inflexió per a una reflexió també col·lectiva. No eixirem ben parats d’aquesta crisi amb autocomplaença. Primer ens cal una diagnosi. Hem de ser ben conscients de per què hem arribat tan avall en el pou per a capgirar aquelles coses que no hem fet bé i per a no repetir-les una vegada allunyem la maleïda crisi.

Feta l’anàlisi, caldrà un nou pas. D’acord, estem molt malament. ¿I ara què? Doncs ara cal un projecte estratègic de país, un model que aposte per la innovació en un món que canvia acceleradament, que s’ajuste al nostre teixit social, que no deixe de banda grups socials i que plante cara a un Estat que frena i fins i tot impedeix el nostre creixement. L’altre dia un amic em deia que els valencians podrien fer una aposta per ser una referència internacional del software, ja que cal mà d’obra qualificada i una inversió econòmica relativament reduïda. No sé amb certesa si aquesta podria ser una mesura en la bona direcció. El que sí que sé és que, en la lluita de la globalització, estem perdent posicions, dia a dia. I, com deien els clàssics, tempus fugit. Hem de repensar el nostre país, sense tardança.



Tags: economia valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca