Opinió

El parc possible

4/11/2012 Per Amadeu Mezquida


Parc Central: disponible en maqueta.

Vull parlar-vos del Parc Central de València, ¿us sona? Ah sí, qui no ha sentit parlar del Parc Central. Alguns diuen que ja se’n parlava als inicis de la Transició democràtica, altres que Franco ja ho tenia en ment. Jo el més enrere que he pogut anar és a un article del diari El País de l’any 2000 on es diu que «Desde hace ya más de diez años que la capital tiene pendiente la construcción del Parque Central». Això situaria l’inici del mite en els anys 80. No descarte, però, que en el programa del partit republicà de Blasco Ibáñez ja se’n diguera alguna cosa. El Parc Central és així, tot un misteri, una rondalla que es conta als xiquets, que passa de generació en generació. L’avi seu davant la llar i diu: «Joanet deixa d’estirar-li el monyo a ta germana i vine que el iaio et contarà una història de trens». I mentrestant, la iaia els prepara el berenar i escolta des de la cuina.

Mentre la rondalla va sent contada, els anys van passant, i els diaris parlen de si hi haurà gratacels (2006) o esfera armil·lar (2006) en el futur parc; si els veïns podran participar en la tria del projecte (2007) o si hi haurà centre comercial a la nova estació (2010). A mi poc m’importa tot això mentre la realitat és que els valencians sols poden visitar el parc a través d’un vídeo promocional a la web del projecte. On, per cert, s’aclareix que ja s’han fet obres per valor de més de 216 milions d’euros sense comptar la despesa de l’estació «provisional» de l’AVE (això de provisional ho pose entre cometes perquè veient l’aspecte de l’estació crec que el concepte de provisionalitat dels promotors no coincideix amb el meu).

Tot apunta, doncs, que la rondalla del Parc Central esdevindrà epopeia mitològica. Suposant que les obres de soterrament de vies començaren demà mateix, encara tindríem al davant 6 o 7 anys (en el millor dels casos) fins que la nova estació subterrània estiguera funcionant i els arbres i la gespa creixent als jardins. Això, com dic, suposant que començaren demà. Per contra, la situació econòmica i la incapacitat del PPCV per a fer-se valdre a Madrid, fan pensar que les grans inversions no es deixaran caure per ací en prou temps. Perfectament podríem plantar-nos en el 2016 i que les obres estigueren encara per començar. Prompte, el mite del Parc Central compliria 50 anys. Mig segle de vida del somni etern de la València acabada.

Degradació: els veïns com a víctimes, la mobilitat com a problema
Mentre somiem truites, les zones que volten la platja de vies es van degradant més i més. Solars i espais oberts sense planificació urbana, murs plens de pintades, naus industrials abandonades i ruïnoses, racons improvisats com a deixalleries provisionals, desllunats a l’aire... Aquesta és la realitat amb què han de conviure els veïns. Això sense tindre en compte els trastorns que es deriven de la mala comunicació entre les dues vores de les vies.

Actualment els accessos són 3 (i mig). El túnel de les grans vies, per a vehicles rodats i per a vianants, però no per a ciclistes o gent amb mobilitat reduïda. El pont de Giorgeta, només per a vehicles rodats. El pont del Bulevard Sud, accessible per a vehicles, bicis i vianants. I, finalment, l’accés estrella: la passarel·la d’Iturbi, una estructura de ferro inaccessible, vella perillosa i, sobretot, il·legal per a vianants.


Passarel·la d'Iturbi

Una carta de presentació vergonyosa
La imatge que dóna la zona és, a més a més, la visió que rep un viatger que arriba a València en tren. Eixa és, en molts casos, la targeta de visita de la nostra ciutat. La primera impressió. No és, doncs, plat de bon gust tampoc per al turisme, un dels sectors (l’únic?) en alça de la ciutat. L’entrada de València amb tren no es correspon amb allò que és València, amb allò que després el visitant trobarà. No es correspon amb allò que volem mostrar a una persona que acaba d’arribar.

La solució possible
El Parc Central. L’eterna obra pendent de la capital del Túria. Els valencians pogueren transformar un riu ple de canyes i deixalles en un jardí. Sembla, però, que són incapaços de curar una ferida oberta en la cara de la ciutat que té forma de vies i regust de ferro rovellat. Una possible solució la vaig llegir a un article d’un arquitecte i un economista urbà que parlaven del tema, es deia «Parque central en un tres i no res», quina xanxa. Aquests experts hi proposaven una cosa ben sensata. «Senyors, aturen vostés ja la broma.» Deixem de vendre el fum d’un Parc Central impossible i fem alguna cosa amb els recursos i les possibilitats que tenim per a aprofitar millor l’espai urbà. Amb una inversió infinitament menor als més de 800 milions d’euros projectats per al parc, l’ajuntament seria capaç de solucionar de dalt a baix la situació de degradació i manca de mobilitat actual. Es tracta de repensar l’espai urbà des del prisma de la utilitat i la necessitat, alliberant-nos de l’efecte paralitzador del projecte que mai no arriba.

Es tractaria d’augmentar i millorar els accessos, condicionar i integrar les vies en el paisatge urbà. Escometre les actuacions de construcció de jardins i zones verdes en els marges, introduir horts urbans i carrils bici, que, com fa el carrer de Sant Vicent, comuniquen els afores de la ciutat amb el centre. També rehabilitar les naus industrials per a donar-los un ús públic com a espais culturals o recintes esportius.

Una despesa que podria ascendir al voltant de 10 milions d’euros, en contrast amb els més de 800 del projecte. Una proposta, però, realista i basada en les necessitats actuals de la zona. Enfront del Parc Central promés i impossible, tenim l’oportunitat de millorar la qualitat de vida dels valencians, la imatge de la nostra ciutat i la mobilitat. Fent un parc possible. Perquè a vegades els somnis es poden complir sent una mica més pràctics.

Amadeu Mezquida
amadeumezquida.wordpress.com



Tags: urbanisme.



Amadeu Mezquida

Tags: urbanisme.



Articles de Amadeu Mezquida

15/11/2017
La mani de la teua vida

La Veu, 10/4/2017
La fatalitat valenciana

Eldiario.es, 20/1/2017
Som valencianoparlants

29/11/2016
Llaurar per al futur

5/9/2016
El full de ruta

28/3/2016
Els valencians volen ser normals

eldiario.es 2/2/2016
Valencians, ens mereixem un homenatge

La Vanguardia, 14/2/2016
Amadeu Mezquida: “La política valenciana gravita ahora sobre Compromís”

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca