Opinió

¿Què fem amb el deute?

31/10/2012 Per Joan Sanchis

A mesura que va passant el temps veiem més clara la naturalesa de la crisi econòmica que a finals del 2007 va arrossegar l'economia mundial cap a la recessió. La perspectiva temporal ens permet afirmar que la crisi es va sembrar durant anys de diner barat i endeutament quasi il·limitat.

En aquest sentit, cada dia cobra més força l'explicació teòrica de l'escola econòmica austríaca, que centra la seua teoria en l'excessiva facilitat creditícia com a font de mala inversió en projectes que acaben sent ruïnosos. La contrapartida d'aquesta sobredosi són anys de recessió, de tancament d'entitats financeres, d'empreses, de deutes impagables, i en definitiva de liquidació dels projectes poc rendibles que van ser alimentats pel diner barat.

Les conseqüències del sobreendeutament s'han fet notar en el sector privat, però el focus d'atenció s'ha centrat especialment en el ràpid augment de l'endeutament públic degut a la brutal caiguda dels ingressos. En aquest sentit, durant els últims mesos —i anys— l'orientació de la política econòmica ha seguit fonamentalment criteris d'estabilitat pressupostària orientats a la reducció del dèficit i de l'endeutament —les famoses retallades.

Amb la prima de risc pels núvols i les retallades afectant serveis públics essencials, són molts els que s'han plantejat com eixir d'aquesta espiral del deute. Especialment l'esquerra ha trobat la seua inspiració en la teoria del deute públic il·legítim. ¿Però és realment l'impagament d'aquest deute la solució a tots els nostres problemes?

El concepte de deute il·legítim té molts precedents històrics, però no va ser fins a principis del segle XX que es va plantejar en termes formals. Ho va fer Alexander Sack, un jurista i professor rus, que va establir tres principis fonamentals per a poder qualificar un deute com a «il·legítim»: 1) el govern ha de rebre un préstec sense coneixement ni aprovació dels ciutadans; 2) el préstec s'utilitza per a activitats no beneficioses per als ciutadans; 3) encara que el prestador està informat del que es farà amb els seus diners, concedeix el préstec. Si es compleixen aquestes tres condicions, aquest deute serà, segons Sack, moralment reprovable, i per tant no hauria de ser pagat.

Aquesta és la teoria que les formacions polítiques de l'esquerra intenten ara aplicar a la situació actual. Izquierda Unida, Compromís o la coalició Syriza a Grècia defensen aquest impagament selectiu. No obstant això, és una proposta de dubtosa efectivitat i que comporta tota una sèrie de conseqüències que els discursos polítics —excessivament centrats en l'electoralisme— solen obviar.

Hi ha principalment dos greus problemes d'identificació. En primer lloc cal delimitar amb criteris polítics o morals —no econòmics— quin tipus de deute es considera com a il·legítim. En aquest sentit actualment hi ha postures vàries: des de formacions polítiques que diuen que tots els macroprojectes, inversions suposadament improductives, ajudes als bancs, etc., haurien de considerar-se deute il·legítim, fins a altres que se circumscriuen únicament al cost del rescat bancari. És a dir, per exemple el Plan-E, la Ciutat de les Arts, o el xec-nadó ¿són deute il·legítim? Delimitar fins a quin punt aquests projectes beneficien o no els ciutadans —o alguns ciutadans— és manifestament difícil i en la selecció dels trams d'impagament s'haurien d'aplicar discriminacions subjectives.

El segon problema és, una vegada definides les activitats o projectes que considerem il·legítims, lligar-los amb el deute emés per part de l'Estat. Aquesta és una tasca impossible en la pràctica, ja que el deute s'emet per a finançament corrent i no és possible saber exactament quina part d'un determinat programa o inversió ha sigut finançat amb diners provinents d'aquestes emissions.

Dins de la proposta d'impagament, la que sembla que té més lògica i que pot superar en part aquests problemes és la no pagar únicament el deute generat pel sector financer i assumit indirectament per l'Estat —el famós rescat bancari. En aquest cas el seu problema és que la magnitud fa dubtar de la seua eficàcia com a solució de tots els mals.

Donat que la intervenció en el sector financer s'ha realitzat a través del Fons Ordenat de Reestructuració Bancaria (FROB), és possible delimitar quins fons hi han sigut destinats —tot i que tampoc sabríem com s'han finançat aquests fons del pressupost— i l'endeutament del mateix FROB. Això no obstant, cal recordar que aquestes ajudes són préstecs a tornar al 7,75% d'interés, i per tant no suposen en cap cas injeccions a fons perdut.

Ara mateix les injeccions totals del FROB al sistema financer espanyol són d'uns 30.000 milions d'euros, que suposarien el 4% dels vora 800.000 milions d'euros de deute total que té ara l'Estat Espanyol. És, per tant, difícil pensar que l'impagament d'una quantitat tan reduïda del deute poguera solucionar el problema.

A més, en cas de produir-se aquest impagament selectiu es produiria immediatament un tancament dels canals habituals de finançament, cosa que dispararia els tipus d'interés —també del deute «legítim»—, i faria més urgent encara retallar la despesa per a evitar a tota costa el dèficit.

En resum, econòmicament un impagament del deute considerat «il·legítim» és d'una gran complexitat i pot tindre conseqüències poc desitjables, i, cosa més important encara, no soluciona el problema.

Possiblement l'únic remei que ens queda és intentar suavitzar la ressaca de la sobredosi —especialment per als ciutadans— i exigir responsabilitats a aquells que han contribuït a agreujar la situació. No hi ha eixida fàcil.

Tenim algunes eines que podem aprofitar, des de la política econòmica fins a l'actuació del Banc Central Europeu, però no tenim la vareta màgica. El més important serà treballar a reconstruir una economia desfeta per la crisi i apostar decididament per generar creixement i reactivar el teixit industrial. I sobretot aprendre de l'experiència.



Tags: economia.



Joan Sanchis

Tags: economia.



Articles de Joan Sanchis

La Vanguardia, 4-10-2016
La València que volem

4/2/2016 i 17/2/2016
El futur dels nostres pobles

13/4/2015
¿És la renda bàsica una opció per a fer front a la desigualtat social?

9/3/2015
¿Què serà de l’economia valenciana després de les eleccions?

1/12/2014
Primàries: ¿caminant cap al canvi o reforçant l’statu quo?

1/8/2014
Som colònia

6/5/2013
Són els economistes, estúpid!

10/4/2013
Bitcoin: L'era de les divises virtuals

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca