Editorial

La voladura de l’autogovern

9/10/2012 Per Nathalie Torres

Fa unes setmanes, el Financial Times alertava de la intenció del govern de Mariano Rajoy de recentralitzar l’Estat, tot aprofitant la conjuntura econòmica. I afegia que la voluntat recentralitzadora del govern espanyol va més enllà de l’objectiu de reduir el dèficit públic i se situa en l’àmbit purament ideològic. Certament, i com afirmava el rotatiu estatunidenc, el govern popular sent aversió per l’Estat de les autonomies. I fins i tot –afegim nosaltres– per la mateixa Constitució que tant s’enorgulleix de defensar a ultrança.

En efecte, l’anunciada reforma de la Llei de bases (Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora del Règim Local) representa un atac frontal al títol VIII de la Constitució espanyola de 1978, perquè menysprea sense subterfugis l’autonomia municipal i, per contra, retorna competències i pes polític a les diputacions provincials, una recialla franquista en contra de la qual fa temps que clamen diversos sectors civicopolítics. De fet, la mera supervivència de les diputacions provincials entra en contradicció amb el mateix estat de les autonomies, en què la gestió de la gran majoria de recursos públics recau, precisament, en els municipis i les autonomies. El reforçament de les corporacions provincials en detriment dels municipis comportarà l’empobriment del sistema democràtic, perquè deixarà la participació ciutadana i la transparència en la gestió en mers testimonis residuals. Menys municipi i més província dóna, indefectiblement, més Estat. I en aquest cas, un Estat més centralista.

Al bombardeig municipal se suma l’ensorrament autonòmic. No hi ha res com tancar l’aixeta perquè algú acabe morint de set, i l’aixeta dels valencians fa anys que no raja ni gota. Efectivament, patim un espoli fiscal històric, que juntament amb el malbaratament de diners públics ens ha abocat a una situació d’extrema gravetat. Ara bé, responsabilitzar el deute públic autonòmic de la situació econòmica de l’Estat és, si més no, immoral. Llevat, això sí, que l’objectiu siga no un rescat econòmic, sinó una intervenció en tota regla, amb l’absorció de les competències transferides i, per tant, l’aniquilació de l’autogovern. I malauradament sembla que les coses emprendran aquesta deriva.

L’estiu ens ha deixat als valencians una petició de rescat i unes xifres esfereïdores, però en cap lloc, situació o fòrum no hem vist que el nostre president –el president dels valencians– fera una defensa aferrissada del govern que dirigeix i del que aquest govern representa. Ben al contrari, s’ha apressat a ser el primer de la classe i, sense necessitat que ningú li ho demanara, anuncià, a finals de juliol, un redimensionament de les institucions valencianes, que en llenguatge pla significa la voladura de l’autogovern.

En aquest context, la manifestació independentista de l’11 de Setembre a Barcelona, juntament amb l’anunci de les eleccions catalanes i de la consulta sobiranista consegüent han condicionat de tal manera les columnes d’opinió i les tertúlies radiofòniques, que l’escenari sobre el qual es debat ara és la viabilitat d’un model federalista que vaja més enllà de l’autonomisme constitucional –posat en dubte i degradat pel govern central amb la inestimable col·laboració d’alguns presidents autonòmics! Mentrestant, el nostre president i el seu govern –el Consell de la Generalitat– se situen ben gustosament no ja en un autonomisme autocomplaent, sinó en una recentralització en potència i deixen les institucions valencianes a les potes dels cavalls. Dessubstanciar el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre d’altres, i reduir el nombre de diputats a les Corts valencianes formen part del discurs demagògic i populista que fa servir el nostre president i que pretén fer passar per mesures d’estalvi. Ben al contrari, totes ens condueixen a la pèrdua del que els valencians aconseguírem fa trenta anys: unes institucions que representaren la pluralitat del poble valencià, mitjançant les quals gestionar els nostres recursos a fi d’assolir, a poc a poc, més benestar i prosperitat per als valencians. Més autogovern.

I és així com hem arribat a la tardor i al Dia dels Valencians, una data, per cert, susceptible de canvi en el calendari per al president de la Generalitat, que en plantejava el trasllat a un dilluns en termes econòmics! Això ho diu tot de la seua afecció per les nostres senyes d’identitat. Ni que fóra per això, el Nou d’Octubre hauríem de donar l’esquena a tots aquells a qui se’ls fa la boca gran parlant del nostre naixement com a poble mentre liquiden l’autogovern valencià.

Potser és l’hora, valencians i valencianes, de fer un pas més endavant, decidit i ferm, pel nostre dret històric a l’autogovern.

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l’ACV Tirant lo Blanc i de la Fundació Nexe



Tags: política valenciana.



Nathalie Torres

Tags: política valenciana.



Articles de Nathalie Torres

24/9/2015
No és un adéu...

26/6/2015
Valencianisme, prosperitat i democràcia per a un país nou

8/6/2015
El valencianisme progressista: l’empoderament autocentrat

21/4/2015
Cinc anys d’idees per a la societat valenciana del futur

12/3/2015
Masculí plural versus femení singular

20/2/2015
La ‘nova’ política

16/1/2015
¿I la llengua?

5/12/2014
Trencar el silenci

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca