Opinió

Diputat Baldoví

13/9/2012 Per Vicent Flor

El 20 de novembre de l’any passat 125.306 valencians donaren suport a la Coalició Compromís, el millor resultat en unes eleccions estatals en la història del nacionalisme valencià. Amb aquestes desenes de milers de vots, el valencianisme polític assolia representació parlamentària al Congrés dels Diputats de Madrid, el feu (ens agrade o no) de la sobirania nacional espanyola, i visualitzava així un nacionalisme democràtic i un País Valencià que sovint des del centre de l’Estat tracta de fer-los invisibles amb estratègies com l’anticatalanisme, el provincialisme o la llevantinització.

L’únic diputat a què donà dret les més de 125.000 paperetes de Compromís (al PP l’escó li costà tan sols 58.485 vots, i al PSOE 63.688, coses de la cuina electoral espanyola) fou el suecà Joan Baldoví. El 29 de juny d’enguany, gràcies a la iniciativa de l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanch i a la Fundació Nexe, tinguérem ocasió de compartir sopar i tertúlia amb el diputat Baldoví. Així, poguérem conéixer millor el polític i la persona.

Baldoví és mestre de professió i militant històric del nacionalisme valencià amb experiència en la política municipal, la més propera als ciutadans. Des de 1999 és regidor, l’anterior legislatura fou alcalde i actualment continua com a regidor. I tot plegat es nota. És accessible. No sols parla un llenguatge a l’abast de tothom sinó que se’l veu preocupat pels problemes dels seus veïns: la desocupació, la reducció de la qualitat de l’ensenyament i de la resta de servicis públics, el model productiu, la qualitat democràtica, etc.

I, així mateix, també està profundament encaparrat pels problemes que ens afecten específicament com a valencians: l’autogovern, el finançament, les infraestructures, el valencià i la nostra cultura, etc. Amb ell no cal triar entre els enumerats en aquest paràgraf i en l’anterior, trampa en què no pocs cauen, com si foren incompatibles. El valencianisme, com ens mostra «Baldo», és alhora més qualitat de vida i més llibertat per al nostre poble. I per això és tan útil per als nostres interessos.

Baldoví, a més, ens demostrà que no tots els polítics són iguals. Ell és humil, fins i tot amb l’encant d’un punt de timidesa. El seu patrimoni també és humil, com es pot comprovar en el registre d’interessos i en la declaració de béns i de rendes que qualsevol pot consultar. I fins i tot els recursos de què disposa també són humils: de moment tan sols té un assessor per a tota la faenada a què s’enfronta. A més a més, la prepotència del PP l’ha encabit en un grup parlamentari mixt de 18 membres i ha de lluitar fins i tot pel nombre de segons que li permeten expressar-se. Amb tanta arrogància i menyspreu polític i institucional, la seua humilitat ens reconcilia amb la política.

Amb el diputat Baldoví, de fet, podem sentir-nos representats. En el sentit més fidedigne de la paraula. Jo, de fet, em sent representat. Quan ell s’expressa en el ple o en les comissions o quan ell planteja preguntes o iniciatives parlamentàries jo sent que em defensa a mi i als meus conciutadans. I això és molt d’agrair en els temps que corren.



Tags: política valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca