Editorial

No hi ha esperança sense verd

2/7/2012 Per Nathalie Torres

Mentre escric aquestes línies, els focs que han arrasat les comarques interiors del nostre país encara no han sigut totalment extingits. Les darreres actualitzacions de la premsa apunten xifres que horroritzen i, el que és pitjor, ens informen de la mort del pilot d’un dels dos helicòpters (amb base a Daroca i pertanyents al Ministeri de Medi Ambient) que participaven en les tasques d’extinció de l’incendi de Cortes de Pallars. Malauradament, l’altre helicòpter també s’hi ha estavellat, amb un resultat lamentable: un dels pilots ha sigut traslladat a la Fe amb pronòstic reservat.

Sobre la magnitud de la tragèdia s’ha escrit, i molt, en aquests últims quatre dies. El ball de xifres mostrava, d’una banda, l’incessant avanç de les flames, quantificable, fins al moment, en 50.000 hectàrees. I de l’altra, la tristíssima realitat que se superposa als fets tangibles: la mentida, la gran mentida, en què ens han instal·lat els nostres governants. Mentre els milers de desenes superaven amb escreix les xifres oficials, el Govern valencià, amb el conseller de Governació, Serafín Castellano, al comandament de la gestió de la tragèdia, s’entestava a negar l’evidència: que les retallades feia temps que eren pràctica corrent en la política de prevenció d’incendis, on la tisora s’ha emportat 15 milions d’euros en el pressupost destinat a mitjans aeris i terrestres.

Però ells ara ja en tenen, de culpables. I això els permetrà, una vegada més, mirar cap a un altre costat; emprar paraules ben altisonants en uns mitjans de comunicació que amagaran, tant com puguen, la veritable magnitud de la tragèdia. Tanmateix, no podran disfressar la veritat, perquè la terra socarrada i ennegrida els mostrarà, cada dia, la misèria de les seues polítiques mediambientals, el raquitisme de la seua estima per aquest país, pel qual no senten ni el més mínim respecte.

Quan aquest malson quede reduït a cendres, convocaran una comissió d’investigació –mai, això sí, motu proprio, sinó a petició de l’oposició, que ja s’haurà quedat afònica exigint la depuració de responsabilitats– que no serà més que una altra lamentable posada en escena. I representaran, novament, una altra estafa majúscula. Llevat que els quede una engruna de decència que els faça abaixar el cap davant la mirada, desesperada, trista i decebuda, dels veïns de Cortes, d’Andilla, de les Alcubles, de Llíria, d’Altura, de Dosaigües, de Begís, de Macastre, de Teresa... De tots aquests pobles nostres que ens havien pintat en l’esguard el verd de l’esperança i que hui contemplen el futur amb més desesperança que mai.

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l’ACV Tirant lo Blanc i de la Fundació Nexe

 



Tags: cultura democràtica, organització territorial.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca