Opinió

Valencians d’interior: de marginals a marginats

2/7/2012 Per Carlos Villodres

No puc escriure sobre una altra cosa. Se’ns crema el país, i totes les idees sobre articles que portava al cap s’esfumen davant les imatges i notícies que arriben des de diferents punts de la nostra geografia. No puc escriure sobre una altra cosa quan pense en el paisatge que m’ha acompanyat durant tots els estius de la meua vida i que tardarà tant de temps a tornar a ser el que era.

Sincerament, tampoc m’atrevisc a escriure sobre l’incendi.  Ni tinc la formació ni la tranquil·litat necessària per a poder fer una anàlisi serena de les causes i les conseqüències. Només tinc la sensació que les retallades en prevenció i lluita contra els incendis no han ajudat gens a controlar el foc. 

Del que sí que vull escriure és de les comarques que estan patint estos incendis. Comarques valencianes, amb totes les lletres. Comarques d’interior, de secà. Despoblades a marxa de manca d’oportunitats, i que sembla que només entren en escena quan els de la capital anem a passar l’estiu o quan cal construir un abocador o alguna instal·lació poc agradable.

Joan Fuster en Nosaltres, els Valencians va proposar que estes comarques s’afegiren a Castella o Aragó i va qualificar els seus habitants de valencians “marginals”, de valencians “no-estrictes”. Afortunadament, esta i altres idees de Fuster no formen part del cos ideològic del valencianisme polític actual.

Pitjor que les afirmacions en un llibre són les decisions institucionals. O millor dit, les no-decisions. L’interior pateix l’oblit i la marginació de l’administració. El despoblament no ve del no res. La manca d’inversions productives o d’unes bones infraestructures de comunicació, així com la deficient assistència sanitària, fa que estos territoris siguen poc atractius i expulsen la seua població. Per posar un exemple: patir un infart en estes comarques no és el mateix que patir-lo a l’Horta.

Com vos deia, ni m’he pogut formar en la matèria ni puc realitzar una anàlisi detallada  dels incendis. Però intuïsc que l’abandonament de les zones rurals influeix en la voracitat de les flames que patim estos dies.

Cal exigir responsabilitats i més mitjans d’extinció, està clar. Però també ens hem de plantejar la necessitat d’una estratègia territorial valenciana que contemple el necessari equilibri entre les comarques d’interior i costaneres. Una estratègia que estudie quin paper poden jugar estos territoris i quines inversions necessiten. La necessària reforestació no pot ser l’única mesura a prendre en els pròxims anys.

Potser les cendres que cauen sobre València tenen un efecte positiu: gràcies a elles ningú pot ser indiferent al foc. Ara el que cal, és que no caiguen en l’oblit quan l’aire deixe de fer olor de cremat. 

Carlos Villodres
blog.carlosvillodres.com



Tags: política valenciana, organització territorial.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca