Opinió

Valencians, salvem l’euro!

4/6/2012 Per Carlos Villodres

Som un poble de «salvems». Salvem el Cabanyal, Salvem l’Horta, Salvem el Botànic, i un llarg etcètera de moviments ciutadans en defensa del territori, de trets culturals o d’interessos econòmics de la nostra societat.

Hauria semblat una broma fa només un parell de mesos demanar un «Salvem» per a l’euro. O almenys per a la permanència dels valencians (o, el que pel que fa al cas és el mateix, d’Espanya) en la moneda comuna europea. Però hui no ho sembla tant.

En les últimes setmanes comencen a sonar amb força veus que demanen o defensen tornar a la pesseta. Fins i tot a la Moncloa, sembla que algú vol utilitzar este argument com a amenaça en la constant negociació entre el govern espanyol i Angela Merkel. Com diu Enric Juliana, ja existeix en despatxos i cercles de poder madrilenys «el partit de la pesseta».

Els arguments utilitzats per a defensar l’eixida de l’euro són variats. En alguns moments sembla que la pertinença a la moneda comuna siga la causa de tots els nostres mals. Diuen que, recuperant la pesseta. Podríem jugar la variable monetària, devaluar-la i així guanyar competitivitat de cara a l’exterior, augmentar les exportacions i el turisme.

Però, ¿realment és tan fàcil com això?

És cert que cal introduir canvis i fer que el Banc Central Europeu no tinga com a única missió el control de la inflació. És cert que cal modificar el disseny institucional de l’euro, augmentar la coordinació dels diferents estats, apostar per polítiques de creixement i una política econòmica més expansiva en països que s’ho poden permetre (com Alemanya) perquè puguen actuar com a locomotora d’una Europa que va sense fre cap al precipici.

Tot això és cert. Però l’eixida de l’euro no és cap solució als nostres problemes, i la sola idea d’utilitzar-ho com a arma negociadora sembla ridícula. En Syriza, el partit anti-rescat que pot guanyar les pròximes eleccions gregues, ho tenen clar i combinen un discurs contrari a les constants retallades amb la defensa de la moneda comuna.

Tornar a la pesseta podria tindre uns efectes positius a curt termini, però crec que serien molt inferiors a les nefastes conseqüències que provocaria:

En primer lloc, per a les butxaques de les persones. Perquè una devaluació tan gran com la que patiria la nova moneda espanyola provocaria el risc d’una hiperinflació i una immediata pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors, tenint en compte que ens trobem en una economia tan oberta a Europa.

En segon lloc, tindria unes conseqüències nefastes per als xicotets estalviadors, ja que els seus estalvis serien canviats de moneda automàticament i amb l’evolució devaluadora perdrien gran part del seu valor. Davant este risc, la gent aniria en massa a retirar els seus diners i s’hauria d’instaurar una mesura semblant al corralito financer que va viure l’Argentina a finals del 2001.

En tercer lloc, tindria unes conseqüències nefastes per al nostre model productiu. Sí, els nostres productes serien —en principi— més barats de cara a l’exterior, però també serien més cars els béns i servicis importats. ¿Això què vol dir? Que totes les indústries que depenen en major o menor mesura d’importacions patirien un augment de costos considerable (estic pensant, per exemple, en l’energia que importem pel nostre dèficit energètic), i, per tant, una reducció de la seua competitivitat.

Això faria que predominaren aquells sectors econòmics que es poden beneficiar de ser més competitius pel tipus de canvi monetari i que no depenen de l’exterior i, per tant, no pateixen les conseqüències de l’encariment de les importacions. Un sector paradigmàtic d’esta situació seria el turisme. Com més massiu, millor. Va ser la recepta dels anys 50 i 60 (no és d’estranyar que aquells anys siguen un referent a evitar) i seria la nova recepta, a costa de mantindre una economia caracteritzada per una baixa productivitat i per una mà d’obra precària i amb una temporalitat enorme.

Finalment, també seria nefast per al projecte europeu. Perquè no ens enganyem: de moment tenim una unió molt més econòmica que política. Però si eliminem un element tan unificador com la moneda, la unió política estarà molt més lluny del que està el dia de hui.

¿Qui guanyaria amb l’eixida de l’euro? M’estic imaginant un cas paradigmàtic. Un empresari de la construcció ben relacionat amb els poders polítics que es fa d’or durant els anys del boom immobiliari gràcies a requalificacions i urbanitzacions. Com que és previsor, guarda els seus diners fora de les nostres fronteres. En algun banc suís o algun compte a Gibraltar.

Amb l’eixida de l’euro i la devaluació, el nostre amic imaginari tindria tot el seu capital en una moneda forta i podria apoderar-se fàcilment de centenars d’empreses i immobles a preus irrisoris per als seus “estalvis”. Tot a costa de la pèrdua de poder adquisitiu de les persones i dels que tenen els seus diners en bancs de l’Estat espanyol.

És un cas extrem, però cal tindre açò en ment quan des d’alguns sectors propers al poder es defensa esta idea.

Per tot açò cal que salvem l’euro.

Per als valencians, perquè necessitem més Europa, no menys. Perquè ens convé caminar cap a una Europa més forta enfront del risc de retorn a les velles concepcions de l’estat-nació que ens reserven un paper ben secundari com a poble.

Per als progressistes, perquè necessitem que l’eixida de la crisi amb justícia i no a costa de la butxaca de les persones i dels estalvis dels que no tenen contactes en les altes esferes financeres.

Per als que s’estimen el territori, perquè necessitem un model productiu que no es base en la seua destrucció, en el turisme massificat i, novament, en la construcció, sinó en la indústria, la innovació, i el benestar de les persones.

Valencians, salvem l’euro... i millorem Europa!



Tags: economia.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca