Editorial

Amoralitat i rapinya: més vergonya i més impunitat?

4/6/2012 Per Nathalie Torres

L’alçament del secret del sumari en la causa de les ajudes a ONG ha tingut el mateix efecte que si haguérem destapat la trapa d’una claveguera: fa tanta pudor que ens podríem asfixiar aguantant la respiració. La coincidència en el temps d’aquesta causa judicial amb la declaració de l’exalcalde de Manises, i expresident d’Emarsa, Enrique Crespo –que acusa morts en descàrrec seu!–, ha acabat d’abocar les despulles de la decència moral al pou cec de la democràcia tal com l’entenen els dirigents populars. En efecte, quan encara estem esquivant les aigües pudents de la depuradora de Pinedo, ens hem assabentat que els responsables polítics, els alts càrrecs de l’Administració valenciana i els empresaris relacionats amb les ajudes públiques al tercer món no solament demostren posseir una gran habilitat en pràctiques il·lícites i il·legals, sinó que arriben a mostrar una baixesa moral sense parangó. 

Esgarrifa llegir les converses entre aquests aspirants a capo de la màfia amb referències xenòfobes, que palesen el veritable interés dels màxims responsables de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania i els seus socis en el negoci: traure rèdit de la misèria. Amoralitat i rapinya amb noms de càrrecs públics! Per això, és del tot incomprensible que el president dels valencians no haja cessat de manera fulminant l’exconseller i actual portaveu del grup parlamentari Popular a les Corts Valencianes, que es pot escudar en la presumpció d’innocència fins al dia del Judici Final, però que queda èticament inhabilitat com a representant públic pel simple fet d’ocupar el cim de l’organigrama imputat!

El diàleg entre dos dels imputats en què al·ludeixen a la diputada de Compromís a les Corts, Mireia Mollà, assoleix un grau de violència verbal tan brutal que horroritza pensar que aquesta gent gestionava l’ajuda a països empobrits, delmats per la fam i la malaltia, i víctimes potencials d’una avarícia sense límits.

Fins fa poc, els valencians hem hagut de suportar la vergonya de tindre un president que actuava com un il·luminat, cregut de posseir la capacitat per a predir l’adveniment de l’edén a la nostra terra. La caiguda de l’emperador va deixar al descobert no solament la nuesa de la seua consciència, sinó també, i sobretot, la brutícia sobre la qual s’havia edificat la imatge portentosa i brillant d’esta, nuestra Comunidad. L’enèsim (que no últim) capítol de corrupció, saqueig, dilapidació i furt a les arques públiques de les institucions valencianes ens mostra com el càncer s’ha propagat fins a extrems encara inèdits, com la xenofòbia i la violència sexual.

I a pesar d’haver tingut l’oportunitat de reprovar públicament i oberta aquests comportaments del tot inadmissibles, el PP valencià continua mostrant un grau de permissibilitat amb la corrupció que no es correspon amb la recta moral de què fan gala sempre que poden els seus dirigents. De fet, el mateix Blasco ha impedit que prosperara una proposta de Compromís per la qual les Corts condemnen la conversa entre els imputats en què es refereixen, en termes totalment escabrosos, a Mireia Mollà. Contradictori, si més no, que un partit que apel·la seguit seguit a votar en consciència ara la deixe de banda per no trencar la disciplina de vot. Ni que siga per descarregar la consciència!

Si la societat valenciana no és capaç de rebutjar obertament la podridura en què han submergit les nostres institucions precisament els encarregats de gestionar els serveis públics i d’administrar els nostres diners –a qui s’ha de presumir, per l’autoritat que els han atorgat els seus conciutadans, una manera de procedir conscient i responsable–, estem abocats al fracàs col·lectiu més absolut. Només el retorn a un comportament ètic i cívic ens pot salvar d’aquest marasme indesitjable.

 

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l’ACV Tirant lo Blanc i de la Fundació Nexe


Tags: política valenciana, cultura democràtica.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca