Premsa

'Una política lingüística en favor del valencià?', de Jaume Flor

1/6/2012
Revista Caràcters, núm. 58, hivern 2012

Quan s'escriu de política lingüística no vénen al cap dels lectors els mateixos paràmetres si hom pensa en Catalunya o en el País Valencià. En efecte, el cas valencià presenta un tret distintiu d’entrada: un debat sobre la natura del valencià (llengua independent o llengua compartida amb els catalans) que no ha resultat banal ni casual, ja que ha silenciat intencionadament l’autèntic conflicte lingüístic, és a dir, el de la subordinació i la marginació socioinstitucional a què el castellà ha sotmés el valencià i, per tant, s’ha defugit d’abordar-lo amb una veritable política lingüística que capgirara el dit sotmetiment, aspecte que tampoc no és casual, car l’absència d’una veritable política lingüística en favor del valencià esdevé tota una política lingüística planificada en favor de la substitució total del valencià pel castellà.

Susanna Pardines i Nathalie Torres, totes dues tècniques lingüístiques, analitzen la política dels diferents governs valencians respecte de l’ús social del valencià de la recuperació de l’autogovern ençà. Per fer-ho, primerament ens exposen el marc legal actual respecte de la qüestió lingüística: l’estatal, amb una constitució que consagra una desigualtat flagrant entre el castellà i les altres llengües de l’estat i l’autonòmic, amb l’Estatut i la LUEV, que reflecteixen d’una banda, la manca de consens politicosocial sobre el valencià —tant pel que fa a la filiació lingüística de la llengua com de l’autoritat normativa— i de l’altra, unes quantes mancances bàsiques com ara el requisit lingüístic per accedir a la funció pública.

Tot seguit, s’analitzen les polítiques lingüístiques dels dos partits governants al País Valencià: durant l’època socialista (1983-1995), el valencià va abastar una presència pública minsa que resultà del tot insuficient i que no aturà ni la diglòssia ni la defecció lingüística. Durant l’etapa popular, l’articulació d’un ens normatiu del valencià, l’AVL, no sols ha servit de pretext al PP per bandejar formes considerades catalanes sinó que el dit partit ha adoptat una política lingüística destinada a consagrar la substitució lingüística aïllant els valencians de la resta de la comunitat lingüística, apostant per un model de valencià cada vegada més col·loquial i destruint els pocs avanços de l’època anterior com ara intentar substituir les línies en valencià pel programa trilingüe o suprimir la Direcció General de Política Lingüística, entre d’altres.

Les autores recolzen sempre aquest document sobre la política lingüística al País Valencià amb dades com les que ofereixen les enquestes sociolingüístiques de què disposem. Així, si l'aposta mínima del govern socialista pel valencià provocà una línia ascendent ben minsa en l’evolució de l’ús social del valencià, la política antivalenciana del PP ha aconseguit una gran tendència decreixent en l’ús social del valencià. 

A més a més, s’hi analitza què ha suposat el naixement de l’AVL com a institució normativitzadora valenciana en la resolució del conflicte lingüístic valencià i de la col·laboració que hauria de mantenir amb els altres organismes normativitzadors: l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i també l’Institut d’Estudis Catalans.

Finalment, davant un panorama en què tots dos partits governants han tingut una política lingüística semblant en la manca de voluntat per recuperar la dignitat social del valencià, les dues expertes lingüístiques clouen aquest document descrivint com hauria de ser una política lingüística eficaç allunyada de polèmiques d’enfrontament. 

Esperem que aquesta anàlisi permetrà obrir consciències que difonguen entre els valencians el valor afegit que significa saber parlar valencià per tal que les institucions aposten decididament per una política normalitzadora de la nostra llengua, ja que no hem d’oblidar que la clau perquè tota política lingüística reïsca rau, precisament, en el suport social.

Jaume Flor



Tags: política lingüística.



Tags: política lingüística.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca