Editorial

Indignem-nos

L’heroi de la Resistència francesa i, més tard, diplomàtic, Stéphane Hessel, va escriure a les acaballes de 2010 un llibret, Indigneu-vos!, que aviat esdevingué el llibre més venut a França i, posteriorment, la llavor de no poques reivindicacions i protestes socials pertot arreu d’Europa. A mitjan dècada del 2000, els indicadors començaren a augurar una crisi econòmica que, malauradament, acabaria arrelant amb tanta crueltat i profunditat que ha esdevingut una crisi social i de valors. Tanmateix, quan a la nostra Mediterrània encara solcaven les veles de l’American’s Cup i la rajola era com el miratge de l’oasi, ningú no volia sentir a parlar de la crisi que s’intuïa, per la insostenibilitat d’un sistema fonamentat sobretot en l’especulació. Com se’n podia anar en orris el nostre estat de benestar si érem més rics que mai? I així és com vam passar de nadar en l’abundància a escarbar als contenidors del fem a la cerca de... menjar. De l’opulència a la misèria sense solució de continuïtat. 

A hores d’ara, els veritables culpables de la crisi han salvat el coll gràcies, tot s’ha de dir, a l’ajuda inestimable dels govern sobirans i d’aquelles primeres mesures, les que, pretesament, ens havien de salvar a tots plegats: la socialització del deute privat. I així és com, actualment, ens trobem un panorama desolador: mentre els financers continuen fent marxa, la ciutadania pateix els estralls d’una crisi que s’endurà per davant els pilars fonamentals de l’estat de benestar i el que només aquest pot garantir: la cohesió social.

Els serveis socials bàsics (les ajudes assistencials, d’emergència, dependència, etc.), els transports públics, l’ensenyament públic (l’obligatori i l’universitari), els mitjans de comunicació públics, les prestacions socials, és a dir, tots els serveis socials amb caràcter universal, aquells que garanteixen unes condicions de vida dignes a les persones i que n’eviten el desemparament en circumstàncies adverses estan sent bombardejats en nom de l’austeritat. De totes les mesures anunciades tant pel Govern central com pel Consell, la que més ens ha espantant, aquella que més directament atempta contra la dignitat mateixa de les persones és el repagament en sanitat. Si la notícia ja en si mateixa esborrona, indigna encara més comprovar que els valencians som, novament, conillets de les Índies en el laboratori neoconservador del Partit Popular. El passat 27 d’abril, el nostre president anuncià la privatització de la gestió de tota la sanitat pública valenciana, un sistema sanitari nou que començarà a funcionar a principis de 2013 i que liquida el model universal que hem construït i mantingut cadascun de nosaltres amb les nostres cotitzacions socials. La sanitat valenciana deixarà de ser una garantia i esdevindrà un negoci, perquè els nostres governants –incapaços i dilapidadors– l’han venuda, sota pena de ser intervinguts pel govern de Mariano Rajoy.

Stéphane Hessel va escriure Indigneu-vos! pensant, sobretot, en les joves generacions d’europeus, a qui anima a revoltar-se contra la dictadura dels mercats; a rebel·lar-se contra la destrucció de l’estat de benestar; a lluitar per la democràcia participativa; a defensar els valors de l’ètica, de la justícia i de la llibertat i a no caure en l’engany mediàtic i propagandístic de qui pretén liquidar tots els avanços socials assolits després d’una experiència tan amarga com fou la II Guerra Mundial.

Si es consuma la privatització de la sanitat pública sense cap resposta contundent de la ciutadania, estarem presenciant no solament el desmantellament de l’estat de benestar, sinó també l’enderrocament d’allò que encara ens pot mostrar forts als ulls dels escorxadors: la nostra dignitat com a ciutadans.