Opinió

El finançament, ¿matèria de consens?

2/4/2012 Per Vicent Flor

Si atenem les declaracions del president Alberto Fabra i del nou secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, i si tenim en compte que és una reivindicació històrica del valencianisme polític, es podria afirmar que l'exigència d'un millor finançament per a la Generalitat des del govern central forma part de les escasses coincidències polítiques en el nostre país.

De fet, dijous 22 de març presentàrem al Col·legi Major Lluís Vives de València el llibre de Rafael Beneyto El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica, amb la presència, a més de l'autor, del president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro; el secretari general de Comissions Obreres del País Valencià, Francisco Molina, i el catedràtic i degà de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, Vicent Soler. Tots quatre, amb els matisos comprensibles, denunciaren alt i clar l'infrafinançament que patim els valencians per part de Madrid.

Si, almenys en aparença, existeix un consens polític i social entorn del finançament dels valencians, ¿per què no es concreta? ¿Per què no assistim a la presència d'un front, una aliança o com es vulga dir, que prioritze la defensa dels interessos generals valencians per damunt de les discrepàncies entre partits o entre empresaris i treballadors? ¿No seria tasca del president de la Generalitat encapçalar aquesta reivindicació? Ara que alguns apel·len interessadament a la «societat civil», ¿no seria el moment que la societat civil valenciana alçara la veu, alta i clara, i plantara cara al govern espanyol per esta descomunal injustícia?

De moment, tenim preguntes i un «clima» social i polític de coincidència. Ara cal concretar-ho. Em fa la impressió que, atenent a la tradició de genuflexió davant de Madrid dels centralistes i de no pocs regionalistes valencians, haurà de ser el valencianisme, tant el polític com el cívic, el que apel·le a moure's en esta direcció. Molt tem que els altres esperaran i no tiraran del carro. Així que hem de continuar treballant per assolir que s'ature l'espoli fiscal i convertir-lo en una reivindicació (més o menys) transversal de les forces polítiques i socials del nostre país. I no hem de quedar-nos en el finançament. La defensa d'un model europeu (i no xinés!) de benestar, el corredor mediterrani, un autogovern important i prestigiat i, si més no, una certa normalització del valencià també haurien de figurar en este programa de mínims...

Tanmateix, si no foren assumptes transversals i de coincidència, caldria contrastar els projectes valencianistes i els projectes espanyolistes per a este país. I preguntar-nos quins models defensen millor la qualitat de vida dels ciutadans. Molts ciutadans ho agrairien.



Tags: política valenciana, finançament autonòmic.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca