Opinió

Violència policial contra menors d’edat

18/2/2012 Per Vicent Flor

Que valents! Que machotes! Membres antidisturbis de la policia nacional espanyola colpegen, amenacen, intimiden, se'n burlen i detenen menors d'edat que es manifesten a favor d'una educació pública de qualitat. Deuen estar-ne orgullosos!

La impresentable delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León, sí, aquella vicepresidenta d'un Govern valencià de Francisco Camps corrupte fins a les celles, tolerant amb tota mena de xoriços, aquella que, per cert, va dir que el valencià “lo parlo un poquet”, a la primera que té l'oportunitat ha practicat una mà duríssima contra adolescents que exerceixen drets fonamentals com el d'expressió i reunió. Heus ací la vara de mesurar pròpia dels autoritaris!

Sánchez de León ha estat implicada en el Consell des de 1996. No és una nouvinguda. I és doctora en dret, no és desconeixedora dels drets i les llibertats públiques d'un sistema democràtic, supose. Així que ha de demanar perdó i anar-se'n a casa immediatament. Si no vol que les coses empitjoren. La responsable de l'ordre públic s'han mostrat com una incapaç i, literalment, una irresponsable.

Hem de carregar, doncs, contra Sánchez de León, però també alguna responsabilitat tenen els agents de l'autoritat (¿saben alguna cosa aquests antidisturbis de la diferència entre la potestas i l'auctoritas clàssica o amb l'ús indiscriminat de la violència en tenen prou?) que, novament, han quedat desacreditats davant de la ciutadania. ¿Està d'acord el Sindicat Unificat de la Policia amb l'ús d'aquesta violència desproporcionada? ¿No hi té res a dir? Perquè una de les activitats pròpies d'una policia democràtica és fer front als problemes d'ordre públic amb proporcionalitat, és a dir, responent amb sensatesa davant la possible amenaça. En aquest cas eren menors d'edat que estan aprenent a ser ciutadans i aquests agents els han donat una lliçó terrible: a ells els colpegen i als antidemòcrates els tracten amb guant blanc.

Com és conegut, el 5 de juliol del 2011, en una llibreria de València una trentena de feixistes atacaren la llibertat de reunió i d'expressió en la presentació d'un llibre que jo havia escrit. Tot i que en la taula hi havia la parlamentària Mònica Oltra, els mateixos policies nacionals els permeteren llançar-nos cadires, pots de fum i llibres incendiats, a més d'insultar-nos i d'amenaçar-nos. A cap d'aquests antivalencians els demanaren la documentació, i tan sols detingueren Juan García Sentandreu perquè es posà chulo davant el cap de l'operatiu.

No m'ho ha de contar ningú. Ho vaig veure jo mateix. Els policies que tractaren amb una cortesia exquisida gent que vol posar fi al règim de les llibertats de tots són els mateixos que abusen de l'autoritat que els ha estat conferida. Abusen del monopoli de la violència i perden la legitimitat. Més que com una policia democràtica actuen com a forces chusqueres d'ocupació. Els menors, aquesta vegada, han donat una lliçó ètica a una societat que permet aquesta mena d'uniformats...



Tags: cultura democràtica.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca