Opinió

¿Què sabem de la inserció laboral dels titulats universitaris valencians?

13/2/2012 Per Raül Burriel

El recent informe "Estudis universitaris i mercat laboral" publicat pel Consell Valencià de Cultura (CVC) ha desfermat una contundent protesta per part de les cinc universitats públiques valencianes, que l'acusen de "falta de rigor, de mètode, d'informació objectiva i contrastable" i d'estar construït "a partir d'opinions subjectives, recolzades en suposicions o prejudicis". Per tot açò, demanen que el CVC retire el document, alhora que s'ofereixen a donar el suport necessari al CVC "si vol estudiar aquesta problemàtica seriosament".

Si fullegem les magres cinc pàgines de l'informe, ens adonarem que les crítiques de les universitats estan ben fundades. De fet, ens farem una panoràmica de la inserció laboral dels universitaris més clara si llegim els resums de les compareixences dels rectors davant la comissió del CVC encarregada de l'estudi i inclosos en els annexos, que si ens centrem en l'estudi pròpiament dit.

Però aquesta polèmica ha fet aflorar una qüestió important. El CVC critica "l'absència de dades significatives, la inexistència d'estudis coherents" sobre el tema. Dos coses són certes: el sistema universitari valencià no disposa ara mateix d'un sistema coordinat d'estudi de la inserció laboral dels universitaris com els que es poden trobar en Catalunya, Canàries, Galícia, Andalusia o Aragó. També és cert que el detall de les dades estadístiques oficials no facilita l'estudi del col·lectiu dels universitaris, perquè centra l'esforç en altres col·lectius més afectats per la desocupació.

El paper d'un capital humà altament qualificat serà clau en la necessària recuperació econòmica que ha de vindre de la mà d'un canvi o reorientació del model productiu valencià. L'administració i la universitat han de posar els esforços i els recursos que calguen per a assegurar que el sistema productiu valencià disposarà d'eixos valuosos recursos humans en el futur més o menys immediat en què hem de sortir de la crisi actual.

Arribats a aquest punt, ¿hi ha estudis fiables que hagen abordat la inserció laboral dels universitaris valencians? Les universitats públiques valencianes disposen d'uns serveis universitaris d'ocupació amb anys d'experiència. Més concretament, els observatoris d'ocupació que en depenen s'han consolidat en els darrers deu anys, en el context d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior.

UJI Oficina d'Inserció Professional i Estades en Pràctiques
UPV Servei Integrat d'Ocupació
UV-EG Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral
UA Observatori Universitari d'Inserció Laboral
UMH Observatori Ocupacional

 

Encara que amb orígens i trajectòries diferents, en tots els casos es tracta de serveis per a la millora de l'ocupabilitat dels estudiants universitaris, cosa que inclou el seguiment de les trajectòries d'inserció laboral dels titulats. Treballar en un mateix àmbit i cert nivell de cooperació informal, ha contribuït que es puguen extreure algunes conclusions comunes dels diferents estudis existents:

- L'atur dels universitaris és significativament menor que el de la població menys formada. Encara així, la diferència és menor que en altres països europeus més rics.

- El salari també és major que el de treballadors menys qualificats. Però la diferència no és tanta com en altres països europeus de referència.

- La sobrequalificació —la falta d'ajust entre el nivell d'estudis cursats i el tipus de treball que es desenvolupa— és més alta que en altres països d'Europa. Una idea important, doncs, és que el principal problema de l'ocupació dels universitaris no és l'atur, si no la falta d'ajust entre els estudis cursats i el treball. Aquesta és una variable clau per a definir la inserció reeixida (entesa com l'obtenció d'un treball ajustat als estudis, ben remunerat, amb tasques pròpies d'un titulat universitari...).

- Un tema clau és el paper de les competències professionals. Per una banda, hi ha el debat si la universitat ha de formar amb un perfil més generalista o més especialitzat. Debat que ens hem de replantejar, atés que la realitat diversa de les empreses (pimes, grans empreses, multinacionals, etc.) explica diferències en les exigències de formació dels universitaris. L'actual model de graus i màsters busca respondre a aquesta situació. Per una altra banda, existeix clarament un desajust entre les competències demandades per les empreses i les que posseeixen els titulats en el moment de la graduació. En tots dos casos la solució implica un aprofundiment en la col·laboració universitat-empresa. Sobre l'aprofitament que realment fan les empreses dels seus recursos humans més qualificats, en parlarem pot ser en una altra ocasió.

- Importància clau de la participació i aprofitament de les pràctiques en empreses i les estades internacionals (d'estudis o treball) en una inserció reeixida.

- També és important l'experiència professional relacionada amb els estudis. No qualsevol experiència professional contribueix a una inserció de qualitat.

- Es constata una major facilitat d'inserció per a les titulacions tècniques, i una no tan fàcil per a les humanístiques, la qual cosa té un efecte en les respectives dades d'atur i sobrequalificació.

- Les variables clau en l'èxit de la inserció professional dels graduats es poden classificar en: internes (la persona en té el control o hi pot influir) i externes (no en té el control). Evidentment, precisament els serveis universitaris d'ocupació faciliten als estudiants i els titulats les ferramentes que els permeten actuar sobre aqueixes variables internes. La intervenció sobre les variables externes queda en mans de les institucions polítiques i socials. Quant a les variables internes, es relacionen amb la inserció reeixida: la titulació específica cursada, la motivació a l'hora de triar i cursar la titulació (la "vocació"), l'adquisició de competències, l'ús de tècniques de recerca d'ocupació actives, algunes variables psicosocials (autoeficàcia professional, actituds positives davant la recerca d'ocupació). Finalment, el nivell socioeconòmic dels pares apareix com una variable externa clau.

Així, doncs, a pesar del que afirma l'informe del CVC, veiem que sí que hi ha una informació pertinent respecte al problema que es vol tractar, metodològicament correcta i —més important encara— amb una aplicabilitat pràctica en la millora de l'ocupabilitat dels titulats universitaris valencians. Amb tot, encara queda camí per recórrer de cara a augmentar la cooperació entre institucions en aquesta qüestió.



Tags: economia valenciana, educació.



Raül Burriel

Tags: economia valenciana, educació.



Articles de Raül Burriel

3x4.info, 7/5/2017
La via valenciana cap a un nou model productiu

Intersindical Valenciana, 8/1/2016
L’ocupació al País Valencià, entre la recuperació i la precarització

4/11/2012
Democràcia monitoritzada

4/10/2012
Les polítiques actives d'ocupació al País Valencià: ¿un fracàs anunciat?

23/7/2012
La crisi social

19/3/2012
100 anys de psicologia social

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca