Opinió

Els valencians tenim motius per a queixar-nos

12/12/2011 Per Vicent Cucarella

Després d’analitzar ací les diferències regionals del sector públic espanyol i ací la possible relació que existeix entre el deute públic valencià i el menor finançament per càpita que rep la Comunitat Valenciana, un amic em va dir: “Però no em negaràs que al País Valencià es malbaraten els diners públics”. Efectivament, jo també tinc eixa impressió quan pense en el saqueig de diners públics per part d’Emarsa en la depuradora de Pinedo, o en la xarxa de corrupció destapada pel cas Gürtel, o en la visita multimilionària del papa a València, o en l’aeroport sense avions de Castelló o en tants altres negocis que preferisc no recordar perquè, sincerament, jo també sent vergonya.

La meua curiositat em va conduir de nou a les dades contingudes en l’informe de l’Ivie sobre les diferències territorials del sector públic, recentment publicat per la Fundació BBVA. L’estudi cobreix el període 2000-2008, anys en què ja s’havia completat el procés de descentralització i per als quals existeixen dades liquidades homogènies dels pressupostos de totes les administracions. Amb eixa informació podem analitzar la situació de la Comunitat Valenciana comparant-la amb la del conjunt de comunitats autònomes des de diferents punts de vista.

Des de la perspectiva de la classificació funcional, observem com els valencians patim una menor despesa per càpita en qualsevol de les partides considerades: educació, salut, protecció social, transport i comunicacions i resta de funcions. En totes ens trobem per davall de la mitjana espanyola, determinada pel 100% en el següent quadre:

Classificació funcional de les despeses del sector públic. Mitjana 2000-2008. Euros constants de 2008 per càpita.

  A Espanya A la Comunitat Valenciana  
Educació 991 921 92,9%
Salut 1.252 1.188 94,9%
Protecció social 2.979 2.562 86,0%
Transport i comunicacions 503 371 73,8%
Resta de funcions 3.129 2.739 87,5%
Total funcions 8.854 7.781 87,9%

 

El mateix exercici comparatiu el podem realitzar també a partir de la classificació econòmico-pressupostària, i el resultat torna a ser el mateix: menor despesa per càpita en remuneracions d’assalariats, en inversió pública, en consum intermedi o en transferències.

Classificació econòmico-pressupostària de les despeses del sector públic. Mitjana 2000-2008. Euros constants de 2008 per càpita.

  A Espanya A la Comunitat Valenciana  
Remuneració d'assalariats 2.312 2.019 87,3%
Formació bruta de capital 817 694 84,9%
Consum intermedi i altres despeses 1.587 1.314 82,8%
Transferències 4.139 3.754 90,7%
Total capítols 8.854 7.781 87,9%

 

Les dades anteriors es refereixen al conjunt del sector públic, que inclou administracions centrals, comunitat autònoma i corporacions locals. Així que m’he trobat en la necessitat de veure què passa quan classifiquem la despesa per nivells administratius. I de nou dóna el mateix resultat: també totes les administracions públiques destinen menys recursos per càpita a la Comunitat Valenciana.

Classificació administrativa de les despeses del sector públic. Mitjana 2002*-2008. Euros constants de 2008 per càpita.

  A Espanya A la Comunitat Valenciana  
Administracions centrals 4.665 4.077 87,4%
Comunitats autònomes 3.181 2.596 81,6%
Corporacions locals 1.204 1.059 88,0%
Total sector públic 9.050 7.732 85,4%

 

(*) En aquest quadre el període considerat és 2002-2008 perquè la distribució de les competències en 2000-2001 no és homogènia.

En definitiva, ho mirem com ho mirem, el sector públic destina sistemàticament una menor quantitat de recursos per càpita en el territori valencià.

Aleshores un altre amic em va fer el següent raonament: “Això és bo, significa que és un sector públic més eficient per a prestar els seus serveis o que és més auster..., i això és positiu, veritat?” (els amics sempre plantejant dubtes). És a dir, ell m’argumenta que podria donar-se el cas de gaudir d’uns bons serveis públics malgrat una menor despesa per càpita, tot gràcies a una major eficiència en la prestació dels serveis. Sincerament, a mi també m’agradaria que fóra així, però em sembla que els valencians tenim molts exemples de serveis públics de “prestació millorable” (estudiants en barracons, baixos rendiments acadèmics, elevada espera en atenció primària sanitària, llargues llistes d’espera en els hospitals, etc.), i al mateix temps també tenim exemples de recursos públics amb un destí dubtós (Emarsa, Gürtel, papa, AeroCas, etc.). Res fa pensar que el balafiament siga ací menor que en altres llocs. Per tant, si es gasta poc i damunt també es malbarata, implica que els valencians rebem unes menors dotacions de serveis públics i unes menors prestacions socials, entre altres coses. Llavors trobe justificat que el valencià corrent tinga motius per a queixar-se.



Tags: finançament autonòmic.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca