Editorial

20-11-2011

2/11/2011 Per David Joan Marí

Les eleccions del 20-N donaran pas a una legislatura que es preveu molt dura a tots els nivells. La crisi econòmica està precipitant canvis en els partits governants a tota Europa i es preveu que a l'Estat espanyol succeïsca igual. Com sempre, els diferents partits despleguen totes les seues armes per a traure els millors resultats possibles. Una missió que, a la vista de les enquestes, a hores d'ara sembla impossible per al partit en el govern espanyol (a 17 punts del Partit Popular en algunes d'aquestes enquestes). En el mateix sentit, sembla igualment que, lluny de canviar la percepció de l'electorat, es castiga les maneres amb què s'ha gestionat la crisi i suposem que continuarà la tendència que ja es va veure a les passades eleccions autonòmiques, on es va certificar que una part important del nou vot útil de l'esquerra valenciana passava per la coalició Compromís, coalitzada ara amb Equo.

La pròxima serà una legislatura molt dura, amb un Estat espanyol amb recursos escassos, que haurem de vigilar cap a on s'adrecen, en el doble eix, esquerra-dreta i centre-perifèria. Presumiblement l'orientació d'aquesta gestió tornarà a vindre determinada per les correlacions de forces internes i externes, la famosa aritmètica parlamentària. Nacionalistes catalans, bascos, gallecs i sobre tot, castellans amb epicentre a Madrid, prenen posicions a corre-cuita, i per primera vegada des de la II República el nacionalisme valencià parteix amb unes perspectives realment positives.

Al marge de les aritmètiques parlamentàries que vinguen donades per la presència dels partits nacionalistes «perifèrics», EU i UPyD, haurem d'estar atents a les correlacions internes de forces dins dels partits hegemònics. De moment, i em semblaria d'allò més plausible, el PSPV ha insinuat la creació d'un grup parlamentari propi a l'estil del PSC (la qual cosa ja no és garantia ni per a Ernest Maragall, però és una passa endavant). Ens faltaria per saber quina capacitat tindrà el parcialment renovat PPCV. Potser aquest ànim reivindicatiu intern no estiga en l'ADN d'una formació caracteritzada pel seu gran sentit de la jerarquia i la disciplina, però després de veure el que hem vist recentment en un tema com el del corredor ferroviari mediterrani, sabem que, si es confirmen els resultats de les enquestes, als valencians ens anirà molt en la capacitat d'Alberto Fabra per a fer valdre el PPCV i els nostres interessos a Madrid. La tasca no és senzilla i segur que la «dama de ferro» madrilenya no farà res per a ajudar-lo. Així que, pel bé de tots els valencians, serien desitjables unes llistes del PPCV fortament cohesionades entorn d'una idea d'alta fidelitat a la valencianitat (missió complicada d'altra banda amb candidats com ara el madrileny Ignacio Uriarte o el cartagener Federico Trillo).

Vull acabar fent una crida a la participació valencianista aquest 20-N. Cadascú ja sap quina és la millor aportació que pot fer des de la seua posició. El nostre futur i el de les pròximes generacions de valencians està en joc, així que no ens podem permetre el luxe de deixar de banda les nostres responsabilitats. Recordem i apliquem-nos aquella frase de Fuster que deia que «tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».

Finalment, us desitge a tots un bon 20 de novembre, que esperem que aporte nous bons records per a afegir a la memòria col·lectiva dels valencians i de les valencianes.

David Joan Marí
President de la Fundació Nexe



Tags: política valenciana.



David Joan Marí

Tags: política valenciana.



Articles de David Joan Marí

6/3/2012
Fins prompte

6/2/2012
Per a collir cal sembrar

9/1/2012
The PParty is over

4/12/2011
20 anys d’ACV Tirant lo Blanc

Levante, 9/10/2011
L'inajornable canvi de paradigma en la política valenciana

5/9/2011
Violència política al País Valencià

6/7/2011
La crisi i les diputacions provincials

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca