Opinió

Un valencianisme amb futur

3/10/2011 Per Vicent Flor

És cert que, si mirem les principals dades socioeconòmiques, pot envair-nos un pessimisme brutal. Si ens comparem amb Espanya, un estat que està patint de valent la crisi, estem en pràcticament tots els indicadors per davall de la mitjana estatal. Per esmentar-ne tan sols un parell, tenim un índex de desocupació elevadíssim (molt prop del 25%) i alhora un índex de lectura que pot fer caure en depressió més d’un editor. La Generalitat i el Gobierno de España de torn han apostat pràcticament només pel taulell i pel turisme, un model propi de sistemes poc desenvolupats. Aquestes i altres informacions podrien fer-nos caure en el desànim, allò que tantes vegades hem sentit: "Ací no hi ha res a fer!".

El pessimisme, de fet, ni ve d'ara ni es limita a l'àmbit econòmic. També s'ha sentit en el terreny de la política. Josep Picó, catedràtic de sociologia (ja jubilat) i director de l'IVEI, escrigué en 1994, en un llibre titulat Homenatge a Joan Fuster i editat per la Generalitat Valenciana que «el fracàs d’assentar un nacionalisme progressista ha estat aclaparador. La societat valenciana no es va fer ni probablement es farà ja mai ressò de plantejaments nacionalistes d’esquerra, per moderats que siguen […]. A mi em sembla que el nacionalisme polític progressista com a formació política no té cap perspectiva de futur en aquest país.» Contràriament, el 2011 el valencianisme polític té grup parlamentari propi en les Corts, un important poder municipal i possibilitats d'assolir representació al Congrés dels Diputats.

El model hegemònic al nostre país, el del desenvolupisme salvatge, del balafiament irresponsable i sovint corrupte, del provincialisme coent, del Levante feliz en definitiva, fa fallida. Molts valencians estan, literalment, desesperats. Molts, a més, tenen ganes de dir prou, de fer una aposta pel canvi. En conseqüència, una crisi també és una oportunitat per als emprenedors de tot tipus, també els polítics i socials o, per dir-ho en una terminologia que no m’acaba de fer el pes, és un bon moment per a oferir un canvi de paradigma.

És en aquest sentit que dic que el valencianisme té futur. Ara tenim una audiència més receptiva a idees diferents i, en concret, als qui defensem un model de societat oberta, responsable, justa i valenciana. Per això, la Fundació Nexe, entre altres entitats i persones, aspira a ser un laboratori d’idees al servici de la gent que viu entre Vinaròs i Oriola. Així que, si haguera de resumir el treball que cal fer des d’ara mateix, ho faria amb dues paraules: pensar i pencar.



Tags: política valenciana, economia valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca