Premsa

'Sanchis Guarner', de Francesc de P. Burguera

12/9/2011
Publicat en Levante, 12/9/2011

El passat dia 9 d'aquest mes de setembre Manuel Sanchis Guarner hauria celebrat els cent anys. Sanchis Guarner s'havia llicenciat en Dret per la Universitat de València, on va ser un dels fundadors de la Federació Universitària Escolar de València, en 1928, i també d'Acció Cultural Valenciana, en 1930. Participà en la Guerra Civil espanyola defensant la legalitat republicana. Com a conseqüència, va ser represaliat durant el franquisme passant pel camp de concentració de presoners polítics de Salamanca fins que va ser condemnat i portat a un penal de Madrid entre 1939 i 1943. D'allí va ser desterrat a Mallorca des de 1943 a 1959, any en què va tornar a València. Durant la seua estada a Mallorca va col·laborar, amb Francesc de Borja Moll, en l'elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear de mossén Alcover.

Va ser el desembre de 1951 quan arribà a València l'Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear. L'objectiu no era altre que donar a conèixer la tasca per a portar a terme l'obra iniciada per mossén Alcover i continuada per Francesc de Borja Moll amb la col·laboració, des de 1943, de Sanchis Guarner. I en aquest sentit, s'havia decidit crear una exposició a València. Una exposició que, per a instal·lar-la, va ser l'alcalde de València, Baltasar Rull, el qui va oferir un local adient de l'ajuntament. (Hui, això, no hauria estat possible. Durant el franquisme, sí). El diari Las Provincias, en anunciar el 12 de desembre que a la vesprada s'inauguraria a l'Ajuntament de València l'exposició, deia el següent: «La explicación de la obra del Diccionari estará a cargo del filólogo valenciano Manuel Sanchis Guarner que, radicado en Mallorca, ha venido exprofeso con el director don Francisco de B. Moll, acompañado de un grupo de intelectuales catalanes y mallorquines, que se pondrá en contacto con la delegación valenciana para la difusión de dicha obra cultural». En efecte, al País Valencià s'havia format una delegació amb la denominació de «Comissió patrocinadora del Diccionari», presidida per Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano. I en la qual figuraven com a membres personalitats com Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Emili Beüt, Salvador Ferrandis Luna, Joan Fuster, Manuel González i Martí…

Com ja havia anunciat Las Provincias, el 12 de desembre d'aquell any de 1951 s'inaugurà l'exposició del Diccionari. A l'endemà, el diari fundat pel patriarca Teodor Llorente, informava així de l'esdeveniment: «Ayer a última hora de la tarde tuvo lugar en el patio acristalado del Ayuntamiento de Valencia la solemne inauguración de la exposición de la magnífica obra 'Diccionari Català-Valencià-Balear' de cuya importancia nos hemos ocupado en diversas ocasiones... La sesión de apertura tuvo una especial solemnidad y fue presidída por el alcalde de Valencia, don Baltasar Rull Villar, a quien acompañaban, entre otras muchas personalidades, el director del 'Diccionari', el senyor Francesc de B. Moll, el filólogo Sanchis Guarner, el diputado provincial, don Manuel González Martí, don Nicolàs-Primitivo Gómez, el director de la Coral Polifónica Valentina, don Agustín Alamán y otros más...». «Por último, la Coral Polifónica Valentina prestó su colaboración al acto interviniendo en él, con el acierto característico que le es peculiar, interpretando 'La sardana de les monges', una composición mallorquina, 'La sesta', y una valenciana, 'A la voreta del mar'». (Hui, això, no hauria estat possible. Durant el franquisme, sí).

I Sanchis Guarner tornà a València acabat el desterrament. I fou el primer catedràtic de Valencià de la Universitat de València i el fundador de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Sanchis Guarner havia publicat en 1933 «La llengua dels valencians». Ell mai havia negat l'unitat de la llengua. Com va fer sempre Teodor Llorente i com feien Adlert i Casp fins que els agafà la rebequeria de negar la llengua comuna. 

Hi ha un moment en què Lo Rat Penat convoca junta general en la qual, com a punt principal de l'ordre del dia figurava l'expulsió del professor Sanchis Guarner i de Joan Senent. La sessió va ser d'una violència terrible. Segons la referència de Las Provincias –que no és periòdic hostil– quan uns socis van prendre la paraula per defensar Sanchis Guarner i Senent, «fueron repetidamente interrumpidos con frases de todo tipo, faltas de corrección y desacato a la presidencia. Dos socios presentaron su cese en la entidad por lo que calificaron de vergonzante de la situación y porque sus propuestas ni fueron escuchadas ni compartidas». També Emili Beüt, president de Lo Rat Penat en aquell moment, va abandonar la presidència avergonyit. La sol·licitud presentada per alguns socis en què es demanava l'expulsió de Sanchis Guarner i Joan Senent es fonamentava en el fet que tots dos havien demanat la cooficialitat de la llengua única a l'acte del Puig. La irracionalitat començava a fer acte de presència. 

Estem en el 25 de novembre de 1977. En aquesta data Sanchis Guarner i Joans Senent són expulsats de Lo Rat Penat. Alguns, però, no en tenen prou. L'any següent, el 1978, el professor Sanchis Guarner rebrà un paquet bomba a casa seua, però sortosament se n'adonarà a temps i avisarà la policia perquè se'n faça càrrec. 

El passat dia 9 de setembre, divendres, va fer cent anys que va nàixer el professor Sanchis Guarner. Al professor i a l'amic, el meu record sincer.



Tags: valencians il·lustres.



Tags: valencians il·lustres.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca