Editorial

Violència política al País Valencià

5/9/2011 Per David Joan Marí

Aquest és el nostre primer editorial després de les vacances d’agost i, per tant, l’immediatament posterior als fets ocorreguts el passat 5 de juliol a la FNAC de València. Com bé recordareu, la presentació del llibre Noves Glòries a Espanya, de Vicent Flor, fou boicotejada per elements violents de sobra coneguts al nostre país. Per això no volem deixar passar l’ocasió per a denunciar, una vegada més, la violència d’extrema dreta que campa impunement per València i per a mostrar la nostra solidaritat amb l’amic i company Vicent Flor.

Lluny de fer callar la veu de Flor, els violents han aconseguit que el seu llibre exhaurira la primera edició en temps rècord i, malauradament, han afegit unes línies més per a la segona edició que no fan més que certificar la qualitat i la veracitat de les tesis sostingudes a l’obra.

Repassant la història de la violència a l’Estat espanyol dels darrers 30 anys, crida poderosament l’atenció el contrast entre l’efectivitat policial en el conflicte basc i la nul·litat quasi absoluta en el cas valencià (vegeu la Cronologia del blaverisme en el mateix llibre de Flor). Nosaltres ens preguntem: ¿Per què? ¿Què hi ha darrere de la pràctica impunitat d’aquests grups? ¿Per què l’estat espanyol no posa tota la seua força per a posar fi a aquesta lacra antidemocràtica?

L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que tothom té dret a expressar les seus opinions sense ser molestat per això. ¿Com és possible que l’Estat espanyol no haja pogut garantir els drets humans al País Valencià durant els darrers 30 anys? ¿On són els responsables d’aquesta, en el millor dels casos, negligència? ¿Pot suportar un estat que es diu democràtic sospites de connivència en l’assetjament a les minories nacionals i lingüístiques? ¿Què pensarien els europeus o les organitzacions de defensa dels drets humans de l’Estat espanyol en cas de tindre notícia de la seua sistemàtica omissió del deure de protegir aquests drets humans d’una part qualitativament diferenciada dels seus ciutadans? ¿Podríem estar davant d’una acció per omissió per a mantindre la minoria valenciana i valencianista a ratlla?

Faria bé l’Estat espanyol de dissipar els dubtes que aquesta “negligent” actuació (que dura més de 30 anys) genera sobre el seu pedigrí democràtic, i prendre mesures contra els violents que campen per la nostra terra amb la mateixa contundència que ho fa en altres indrets. Si no, els valencians podríem arribar a pensar que no importa tant el què, sinó el contra qui, i seria lògic que repensàrem, i reorganitzàrem les nostres adscripcions, les nostres fílies i fòbies político-territorials. La situació és tan greu que, fins i tot, algú podria veure’s temptat de donar per trencat un pacte social que evidentment no es compleix per part de qui ha d’exercir el monopoli de la força i de l’administració de justícia, en defensa dels drets i la integritat de tots i cada un dels seus ciutadans. Esperem sincerament i amb unes fermes conviccions democràtiques que ningú no arribe a aquest punt i que totes les parts complisquen les obligacions que pertoquen a una democràcia occidental i moderna.



Tags: política valenciana, cultura democràtica.



David Joan Marí

Tags: política valenciana, cultura democràtica.



Articles de David Joan Marí

6/3/2012
Fins prompte

6/2/2012
Per a collir cal sembrar

9/1/2012
The PParty is over

4/12/2011
20 anys d’ACV Tirant lo Blanc

2/11/2011
20-11-2011

Levante, 9/10/2011
L'inajornable canvi de paradigma en la política valenciana

6/7/2011
La crisi i les diputacions provincials

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca