Opinió

La marca València

25/7/2011 Per Vicent Flor

Els humans recorrem als mites i als estereotips per a funcionar en la vida quotidiana. Ho explicitem o no. Ho reconeguem o no. Si ens ve un empresari napolità a proposar-nos un negoci en el reciclatge del fem, ben probablement desconfiarem. La Camorra i la Màfia han fet un mal extraordinari en la percepció de napolitans i de sicilians. Per descomptat que hi ha italians meridionals honrats i treballadors, però la "imatge" que tenim d'ells és, en general, precisament la contrària.

Ens vengueren que amb l'America's Cup i amb la Fórmula 1 la "marca València" havia aconseguit esdevenir un punt de referència mundial i fins i tot galàctica. Rita Barberà, per exemple, ja el 2003 es deixava dur per l'emoció i declarava que «Valencia es admirada. Valencia está más guapa que nunca, se sale. La hemos puesto de moda». Tot i que Rita acostuma a ser hiperbòlica, sí que és cert que València ha incrementat la darrera dècada el seu coneixement europeu i internacional.

Tanmateix, si férem un estudi de la quantitat de vegades que, particularment els dos darrers anys, la "marca València" ha anat associada a corrupció generalitzada, gestió nefasta i endeutament brutal haurem de concloure que el dany que ha patit ha sigut ben intens. València ara continua de moda, però en un sentit molt diferent del que apuntava Rita. Som "vistos" a Espanya i a Europa com uns lladres i com uns aprofitats. Si al seu president li regalen la roba que vist, ¿què hi haurà per darrere, es pregunten molts ciutadans de l'Estat i del continent? ¿I qui podria negar-los la raó? De fet, si en alguna cosa estan vertebrades les tres províncies de "la Comunitat" són en les pràctiques irregulars en els contractes públics. Hem tingut la possibilitat de llegir transcripcions d'algunes gravacions simplement "deleroses" al respecte.

I no sols ha sigut corrupció. El model productiu pel qual s'ha apostat ha radicat bàsicament en rajola i turisme, una aposta impròpia per a una societat que es vol moderna i avançada. El resultat ha sigut un creixement encara inferior al de l'Estat i que un de cada quatre valencians estiga en l'atur, un percentatge quasi tres punts superior a la mitjana estatal. ¿Què se n'ha fet del Levante feliz? I no podem oblidar que aquesta crisi s'ha endut el sistema financer valencià: la CAM intervinguda i amb risc de desaparéixer i Bancaixa deglutida per Caja Madrid. Amb aquesta curtedat de mires, ha perdut Alacant, ha perdut València i ha guanyat Madrid... Noves glòries a Espanya, ja sabeu.

¿I què ha dit la societat civil d'aquest perjuí a la marca? Tret d'excepcions meritòries, més aviat poca cosa. ¿Què n'han dit els empresaris valencians? En general, han callat, potser esperant la quota. No tirem, per tant, tota la culpa als polítics. Assumim, tots plegats, la nostra quota de responsabilitat. Si no fem per canviar la imatge d'aprenents de gàngsters de la Mediterrània, no ens lamentem de les conseqüències que ja tenim al damunt i de les que vindran. ¿Què se n'ha fet, doncs, de la "marca València"?



Tags: política valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca