Editorial

La crisi i les diputacions provincials

6/7/2011 Per David Joan Marí

Arran de la crisi, s’ha obert un ampli debat sobre la dimensió de les administracions públiques a l’Estat espanyol. Trobe que és un debat molt esbiaixat, amb un clar rerefons ideològic, i que sovint amaga dades fonamentals, com ara que el nivell de deute públic de l’Estat espanyol està dins d’uns paràmetres absolutament normals dins del nostre entorn, i que és el deute privat el que ara com ara suposa un llast per a l’economia.

No obstant això, trobe que el debat sobre la millora de l’eficiència del sector públic ha de ser benvingut. Partim d’unes premisses bàsiques. El sector públic és necessari i, per definició, posa per davant l’interés públic, el de tots, a l’interés privat. En defensa d’eixe mateix interés públic, i pensant en la millora permanent, no hauríem de defugir el debat sobre la seua reestructuració, no sols en aspectes quantitatius, sinó també i primordialment qualitatius.

No sóc de l’opinió que s’haja de retallar, sí o sí, tot el sistema públic. Hem d’analitzar meticulosament on es pot retallar i on s’ha de retallar, però també on hauríem d’ampliar. Per exemple, les universitats tenen unes taxes de retorn de les inversions molt avantatjoses per a la societat; tampoc no podem pensar que ampliar el nombre de funcionaris en la persecució del frau a la hisenda pública siga econòmicament negatiu, etc.

En aquest debat sobre les retallades del sector públic i la seua eficiència, trobem una figura que amb el desenvolupament autonòmic ha quedat especialment sobredimensionada respecte a les seues atribucions: la diputació provincial. La diputació ha quedat a mitjan camí entre les comunitats autònomes i els municipis, amb extenses nòmines de funcionaris, polítics i assessors, la pertinència dels quals caldria revisar. 

Trobe que ha arribat el moment d’animar uns i altres a iniciar l’estudi i el debat sobre aquesta pertinència, sobre el cost d’oportunitat de les diputacions provincials, sobre si es milloraria l’eficiència en l’assignació dels recursos públics amb una redistribució de les competències de les diputacions entre altres administracions: comunitats autònomes,  municipis o mancomunitats de municipis. 

En definitiva, volem un debat sobre la dimensió de la res publica centrat en l’eficiència, entesa com l’optimització de la relació entre els recursos assignats, el seu impacte i la satisfacció dels ciutadans. Les diputacions provincials semblen l’objecte d’anàlisi perfecte per a obrir aquest debat més ampli sobre la necessària millora de l’eficiència en el sector públic. 



Tags: política valenciana, organització territorial.



David Joan Marí

Tags: política valenciana, organització territorial.



Articles de David Joan Marí

6/3/2012
Fins prompte

6/2/2012
Per a collir cal sembrar

9/1/2012
The PParty is over

4/12/2011
20 anys d’ACV Tirant lo Blanc

2/11/2011
20-11-2011

Levante, 9/10/2011
L'inajornable canvi de paradigma en la política valenciana

5/9/2011
Violència política al País Valencià

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca