Opinió

Wanted: Herois d’ara i ací

4/7/2011 Per Vicent Sos

“¿I a mi què em toca?”, va ser una de les primeres frases que l’alcalde d’un poble de centenars d’habitants a l’interior de Castelló va dir a l’enginyer que presentava el projecte d’urbanització.  Hi havia tres persones presents a la reunió i era la primera volta que es veien.

Aquesta situació me la va referir l’enginyer en qüestió i no fa gaire que va passar. Ja estàvem en crisi i les urbanitzacions eren escasses. Quan es feien a grapats, les conversacions com aquestes passaven a grapats. I és que a València, malauradament, tenim un problema de corrupció estructural —un problema solucionable.

El psicòleg Philip Zimbardo, de la Universitat d'Stanford, ha analitzat i difós les teories situacionals, segons les quals, les persones estem més influenciades per les condicions en què ens trobem que no per una “disposició” personal del nostre caràcter —amb algunes excepcions. Segons Zimbardo, un mal sistema produeix males situacions en què les persones actuen malament sense necessàriament plantejar-se el perquè. Un exemple recent i molt sonat van ser les tortures a la presó d’Abu Ghraib, on Zimbardo va ser convocat com a expert en el judici per a argumentar que els soldats feien el que feien perquè de forma implícita els seus superiors i el sistema —fins a arribar al pentàgon— ho permetien.

No cal anar tan lluny per a adonar-se que els alcaldes, regidors, tècnics d’ajuntaments, de diputacions, etc., tenen “facilitats” per a actuar corruptament i que possiblement ells ho veuen com a normal i justificat.  De la mateixa manera que els constructors o els proveïdors de serveis, veuen com a normal haver de pagar o fer concessions als polítics i funcionaris. Com a curiositat, el fill d’un constructor em comentava que a son pare “no li agradava ficar-se en política, però no tenia cap altre remei”; que quede ben clar que son pare no militava ni participava en cap partit ni moviment polític.

Si els càrrecs més alts de les nostres institucions públiques, des del president de la Generalitat fins als presidents de les diputacions, estan acusats de tot tipus de corrupteles —suborns, enriquiment il·legal, desviació de fons públics per als seus partits—, no és d’estranyar que el sistema públic valencià estiga impregnat d’aquestes pràctiques en tots els nivells.

Tanmateix, hi ha dos factors que poden canviar això.  Per un costat, hem d’instar els càrrecs més alts de les nostres institucions persones que tinguen tolerància zero amb la corrupció.  I fins que això no passe, cal difondre als quatre vents actuacions singulars de persones individuals que no vulguen participar en el sistema i hi facen front, de la mateixa manera que Mònica Oltra planta cara a la piconadora de Camps a les Corts. I hem de convertir aquestes persones, la major part d’elles ara anònimes, en els nostres herois d’ara i ací.  

Si en coneixeu, feu-nos-ho saber. L’exemple, ben difós, canviarà aquest País. 



Tags: cultura democràtica.



Vicent Sos

Tags: cultura democràtica.



Articles de Vicent Sos

13/11/2010
Grassroots Valencia

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca